asseure

 Entradas similares:  asseuré

Catalán

asseure
occidental (AFI)	[aˈsɛwɾe]
oriental (AFI)	[əˈsɛwɾə]

Etimología

Del catalán antiguo asseure ('asentar'), y este del latín assidēre ('asentar'). Atestiguado desde el siglo XII.

Verbo transitivo

1

Asentar o sentar.

Conjugación

Conjugación de asseure  paradigma: creure (irregular) [▲▼]

Formas no personales (verboides)
Infinitivo	asseure		haver assegut
Gerundio	asseient		havent assegut
Participio	assegut
Formas personales
Modo indicativo
	jo	tu	el, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Presente	jo assec	tu asseus	el, ella, vostè asseu	nosaltres asseiem	vosaltres, vós asseieu	ells, elles, vostès asseuen
Pretérito imperfecto	jo asseia	tu asseies	el, ella, vostè asseia	nosaltres assèiem	vosaltres, vós assèieu	ells, elles, vostès asseien
Pretérito perfecto	jo asseguí	tu assegueres	el, ella, vostè assegué	nosaltres asseguérem	vosaltres, vós asseguéreu	ells, elles, vostès assegueren
Pretérito perifrástico	jo vaig assegut	tu vas assegut, vares assegut	el, ella, vostè va assegut	nosaltres vem assegut, vàrem assegut	vosaltres, vós vau assegut, vàreu assegut	ells, elles, vostès van assegut, varen assegut
Pretérito pluscuamperfecto	jo havia assegut	tu havies assegut	el, ella, vostè havia assegut	nosaltres havíem assegut	vosaltres, vós havíeu assegut	ells, elles, vostès havien assegut
Pretérito perfecto compuesto	jo he assegut	tu has assegut	el, ella, vostè ha assegut	nosaltres hem assegut, havem assegut	vosaltres, vós heu assegut, haveu assegut	ells, elles, vostès han assegut
Futuro	jo asseuré	tu asseuràs	el, ella, vostè asseurà	nosaltres asseurem	vosaltres, vós asseureu	ells, elles, vostès asseuran
Futuro compuesto	jo hauré assegut	tu hubràs assegut	el, ella, vostè haurà assegut	nosaltres haurem assegut	vosaltres, vós haureu assegut	ells, elles, vostès hauran assegut
Pretérito anterior†	jo haguí assegut, vaig haver assegut	tu hagueres assegut, vas haver assegut, vares haver assegut	el, ella, vostè hagué assegut, va haver assegut	nosaltres haguérem assegut, vem haver assegut, vàrem haver assegut	vosaltres, vós haguéreu assegut, vau haver assegut, vàreu haver assegut	ells, elles, vostès hagueren assegut, van haver assegut, varen haver assegut
Modo condicional
	jo	tu	el, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Condicional simple	jo asseuria	tu asseuries	el, ella, vostè asseuria	nosaltres asseuríem	vosaltres, vós asseuríeu	ells, elles, vostès asseurien
Condicional compuesto	jo hauria assegut, haguera assegut	tu hauries assegut, hagueres assegut	el, ella, vostè hauria assegut, haguera assegut	nosaltres hauríem assegut, haguérem assegut	vosaltres, vós hauríeu assegut, haguéreu assegut	ells, elles, vostès haurien assegut, hagueren assegut
Modo subjuntivo
	que jo	que tu	que el, que ella, que vostè	que nosaltres	que vosaltres, que vós	que ells, que elles, que vostès
Presente	que jo assegui, assega	que tu asseguis, assegues	que el, que ella, que vostè assegui, assega	que nosaltres asseguem	que vosaltres, que vós assegueu	que ells, que elles, que vostès asseguin, asseguen
Pretérito imperfecto	que jo assegués, asseguera	que tu asseguessis, asseguesses, assegueres	que el, que ella, que vostè assegués, asseguera	que nosaltres asseguéssim, asseguéssem, asseguérem	que vosaltres, que vós asseguéssiu, asseguésseu, asseguéreu	que ells, que elles, que vostès asseguessin, asseguessen, assegueren
Pretérito perfecto	que jo hagi assegut, haja assegut	que tu hagis assegut, hages assegut	que el, que ella, que vostè hagi assegut, haja assegut	que nosaltres hàgim assegut, hàgem assegut	que vosaltres, que vós hàgiu assegut, hàgeu assegut	que ells, que elles, que vostès hagin assegut, hagen assegut
Pretérito perifrástico	que jo vagi assegut, vaja assegut	que tu vagis assegut, vages assegut	que el, que ella, que vostè vagi assegut, vaja assegut	que nosaltres vàgim assegut, vàgem assegut	que vosaltres, que vós vàgiu assegut, vàgeu assegut	que ells, que elles, que vostès vagin assegut, vagen assegut
Pretérito pluscuamperfecto	que jo hagués assegut, haguera assegut	que tu haguessis assegut, haguesses assegut, hagueres assegut	que el, que ella, que vostè hagués assegut, haguera assegut	que nosaltres haguéssim assegut, haguéssem assegut, haguérem assegut	que vosaltres, que vós haguéssiu assegut, haguésseu assegut, haguéreu assegut	que ells, que elles, que vostès haguessin assegut, haguessen assegut, hagueren assegut
Pretérito anterior†	que jo vagi haver assegut, vaja haver assegut	que tu vagis haver assegut, vages haver assegut	que el, que ella, que vostè vagi haver assegut, vaja haver assegut	que nosaltres vàgim haver assegut, vàgem haver assegut	que vosaltres, que vós vàgiu haver assegut, vàgeu haver assegut	que ells, que elles, que vostès vagin haver assegut, vagen haver assegut
Modo imperativo
	―	(tu)	(vostè)	(nosaltres)	(vosaltres, vós)	(vostès)
Presente	― ―	(tu) asseu	(vostè) assegui, assega	(nosaltres) asseguem	(vosaltres) asseieu	(vostès) asseguin, asseguen
Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad

Información adicional

• Derivado: asseure's.

Catalán antiguo

asseure
pronunciación	falta agregar

Etimología

Del latín assidēre ('asentar')

Verbo transitivo

1

Asentar o sentar.

Francés

asseure
pronunciación (AFI)	[a.syʁ]
homófonos	assurent, assures

Forma verbal

1

Primera persona del singular (j’) del presente de indicativo de asseurer.

2

Primera persona del singular (elle, on, il) del presente de indicativo de asseurer.

3

Primera persona del singular (j’) del presente de subjuntivo de asseurer.

4

Primera persona del singular (elle, on, il) del presente de subjuntivo de asseurer.

5

Segunda persona del singular (tu) del imperativo de asseurer.