asseure

 Entradas similares:  asseuré

Catalán

asseure
central (AFI)	[əˈsew.ɾə]
valenciano (AFI)	[aˈsew.ɾe]
baleárico (AFI)	[əˈsew.ɾə]
acentuación	llana
longitud silábica	trisílaba

Etimología

Del catalán antiguo asseure ('asentar'), y este del latín assidēre ('asentar'). Atestiguado desde el siglo XII.

Verbo transitivo

1

Asentar o sentar.

Conjugación

Conjugación de asseure  paradigma: creure (irregular) [▲▼]

Formas no personales (verboides)
Infinitivo	asseure		haver assegut
Gerundio	asseient		havent assegut
Participio	assegut
Formas personales
Modo indicativo
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Presente	jo assec	tu asseus	ell, ella, vostè asseu	nosaltres asseiem	vosaltres, vós asseieu	ells, elles, vostès asseuen
Pretérito imperfecto	jo asseia	tu asseies	ell, ella, vostè asseia	nosaltres assèiem	vosaltres, vós assèieu	ells, elles, vostès asseien
Pretérito perfecto	jo asseguí	tu assegueres	ell, ella, vostè assegué	nosaltres asseguérem	vosaltres, vós asseguéreu	ells, elles, vostès assegueren
Pretérito perifrástico	jo vaig asseure	tu vas asseure, vares asseure	ell, ella, vostè va asseure	nosaltres vem asseure, vàrem asseure	vosaltres, vós vau asseure, vàreu asseure	ells, elles, vostès van asseure, varen asseure
Pretérito pluscuamperfecto	jo havia assegut	tu havies assegut	ell, ella, vostè havia assegut	nosaltres havíem assegut	vosaltres, vós havíeu assegut	ells, elles, vostès havien assegut
Pretérito perfecto compuesto	jo he assegut	tu has assegut	ell, ella, vostè ha assegut	nosaltres hem assegut, havem assegut	vosaltres, vós heu assegut, haveu assegut	ells, elles, vostès han assegut
Futuro	jo asseuré	tu asseuràs	ell, ella, vostè asseurà	nosaltres asseurem	vosaltres, vós asseureu	ells, elles, vostès asseuran
Futuro compuesto	jo hauré assegut	tu hauràs assegut	ell, ella, vostè haurà assegut	nosaltres haurem assegut	vosaltres, vós haureu assegut	ells, elles, vostès hauran assegut
Pretérito anterior†	jo haguí assegut, vaig haver assegut	tu hagueres assegut, vas haver assegut, vares haver assegut	ell, ella, vostè hagué assegut, va haver assegut	nosaltres haguérem assegut, vem haver assegut, vàrem haver assegut	vosaltres, vós haguéreu assegut, vau haver assegut, vàreu haver assegut	ells, elles, vostès hagueren assegut, van haver assegut, varen haver assegut
Modo condicional
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Condicional simple	jo asseuria	tu asseuries	ell, ella, vostè asseuria	nosaltres asseuríem	vosaltres, vós asseuríeu	ells, elles, vostès asseurien
Condicional compuesto	jo hauria assegut, haguera assegut	tu hauries assegut, hagueres assegut	ell, ella, vostè hauria assegut, haguera assegut	nosaltres hauríem assegut, haguérem assegut	vosaltres, vós hauríeu assegut, haguéreu assegut	ells, elles, vostès haurien assegut, hagueren assegut
Modo subjuntivo
	que jo	que tu	que ell, que ella, que vostè	que nosaltres	que vosaltres, que vós	que ells, que elles, que vostès
Presente	que jo assegui, assega	que tu asseguis, assegues	que ell, que ella, que vostè assegui, assega	que nosaltres asseguem	que vosaltres, que vós assegueu	que ells, que elles, que vostès asseguin, asseguen
Pretérito imperfecto	que jo assegués, asseguera	que tu asseguessis, asseguesses, assegueres	que ell, que ella, que vostè assegués, asseguera	que nosaltres asseguéssim, asseguéssem, asseguérem	que vosaltres, que vós asseguéssiu, asseguésseu, asseguéreu	que ells, que elles, que vostès asseguessin, asseguessen, assegueren
Pretérito perfecto	que jo hagi assegut, haja assegut	que tu hagis assegut, hages assegut	que ell, que ella, que vostè hagi assegut, haja assegut	que nosaltres hàgim assegut, hàgem assegut	que vosaltres, que vós hàgiu assegut, hàgeu assegut	que ells, que elles, que vostès hagin assegut, hagen assegut
Pretérito perifrástico	que jo vagi asseure, vaja asseure	que tu vagis asseure, vages asseure	que ell, que ella, que vostè vagi asseure, vaja asseure	que nosaltres vàgim asseure, vàgem asseure	que vosaltres, que vós vàgiu asseure, vàgeu asseure	que ells, que elles, que vostès vagin asseure, vagen asseure
Pretérito pluscuamperfecto	que jo hagués assegut, haguera assegut	que tu haguessis assegut, haguesses assegut, hagueres assegut	que ell, que ella, que vostè hagués assegut, haguera assegut	que nosaltres haguéssim assegut, haguéssem assegut, haguérem assegut	que vosaltres, que vós haguéssiu assegut, haguésseu assegut, haguéreu assegut	que ells, que elles, que vostès haguessin assegut, haguessen assegut, hagueren assegut
Pretérito anterior†	que jo vagi haver assegut, vaja haver assegut	que tu vagis haver assegut, vages haver assegut	que ell, que ella, que vostè vagi haver assegut, vaja haver assegut	que nosaltres vàgim haver assegut, vàgem haver assegut	que vosaltres, que vós vàgiu haver assegut, vàgeu haver assegut	que ells, que elles, que vostès vagin haver assegut, vagen haver assegut
Modo imperativo
	―	(tu)	(vostè)	(nosaltres)	(vosaltres, vós)	(vostès)
Presente	― ―	(tu) asseu	(vostè) assegui, assega	(nosaltres) asseguem	(vosaltres) asseieu	(vostès) asseguin, asseguen
Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad

Información adicional

• Derivado: asseure's.

Catalán antiguo

asseure
pronunciación	falta agregar

Etimología

Del latín assidēre ('asentar')

Verbo transitivo

1

Asentar o sentar.

Francés

asseure
pronunciación (AFI)	[a.syʁ]
homófonos	assurent, assures

Forma verbal

1

Primera persona del singular (j’) del presente de indicativo de asseurer.

2

Primera persona del singular (elle, on, il) del presente de indicativo de asseurer.

3

Primera persona del singular (j’) del presente de subjuntivo de asseurer.

4

Primera persona del singular (elle, on, il) del presente de subjuntivo de asseurer.

5

Segunda persona del singular (tu) del imperativo de asseurer.