brunzir

Catalán

brunzir
central (AFI)	[bɾunˈzi]
valenciano (AFI)	[bɾunˈziɾ]
baleárico (AFI)	[bɾunˈzi]
acentuación	aguda
longitud silábica	bisílaba

Etimología

Onomatopéyica.

Verbo intransitivo

1

Zumbar.

Conjugación

Conjugación de brunzir  paradigma: acudir (regular, incoativo/puro) [▲▼]

Formas no personales (verboides)
Infinitivo	brunzir		haver brunzit
Gerundio	brunzint		havent brunzit
Participio	brunzit
Formas personales
Modo indicativo
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Presente	jo brunzeixo, brunzo, brunzi, brunz	tu brunzeixes, brunzes	ell, ella, vostè brunzeix, brunz	nosaltres brunzim	vosaltres, vós brunziu	ells, elles, vostès brunzeixen, brunzen
Pretérito imperfecto	jo brunzia	tu brunzies	ell, ella, vostè brunzia	nosaltres brunzíem	vosaltres, vós brunzíeu	ells, elles, vostès brunzien
Pretérito perfecto	jo brunzí	tu brunzires	ell, ella, vostè brunzí	nosaltres brunzírem	vosaltres, vós brunzíreu	ells, elles, vostès brunziren
Pretérito perifrástico	jo vaig brunzir	tu vas brunzir, vares brunzir	ell, ella, vostè va brunzir	nosaltres vem brunzir, vàrem brunzir	vosaltres, vós vau brunzir, vàreu brunzir	ells, elles, vostès van brunzir, varen brunzir
Pretérito pluscuamperfecto	jo havia brunzit	tu havies brunzit	ell, ella, vostè havia brunzit	nosaltres havíem brunzit	vosaltres, vós havíeu brunzit	ells, elles, vostès havien brunzit
Pretérito perfecto compuesto	jo he brunzit	tu has brunzit	ell, ella, vostè ha brunzit	nosaltres hem brunzit, havem brunzit	vosaltres, vós heu brunzit, haveu brunzit	ells, elles, vostès han brunzit
Futuro	jo brunziré	tu brunziràs	ell, ella, vostè brunzirà	nosaltres brunzirem	vosaltres, vós brunzireu	ells, elles, vostès brunziran
Futuro compuesto	jo hauré brunzit	tu hauràs brunzit	ell, ella, vostè haurà brunzit	nosaltres haurem brunzit	vosaltres, vós haureu brunzit	ells, elles, vostès hauran brunzit
Pretérito anterior†	jo haguí brunzit, vaig haver brunzit	tu hagueres brunzit, vas haver brunzit, vares haver brunzit	ell, ella, vostè hagué brunzit, va haver brunzit	nosaltres haguérem brunzit, vem haver brunzit, vàrem haver brunzit	vosaltres, vós haguéreu brunzit, vau haver brunzit, vàreu haver brunzit	ells, elles, vostès hagueren brunzit, van haver brunzit, varen haver brunzit
Modo condicional
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Condicional simple	jo brunziria	tu brunziries	ell, ella, vostè brunziria	nosaltres brunziríem	vosaltres, vós brunziríeu	ells, elles, vostès brunzirien
Condicional compuesto	jo hauria brunzit, haguera brunzit	tu hauries brunzit, hagueres brunzit	ell, ella, vostè hauria brunzit, haguera brunzit	nosaltres hauríem brunzit, haguérem brunzit	vosaltres, vós hauríeu brunzit, haguéreu brunzit	ells, elles, vostès haurien brunzit, hagueren brunzit
Modo subjuntivo
	que jo	que tu	que ell, que ella, que vostè	que nosaltres	que vosaltres, que vós	que ells, que elles, que vostès
Presente	que jo brunzeixi, brunzi, brunza	que tu brunzeixis, brunzis, brunzes	que ell, que ella, que vostè brunzeixi, brunzi, brunza	que nosaltres brunzim, brunziguem	que vosaltres, que vós brunziu, brunzigueu	que ells, que elles, que vostès brunzeixin, brunzin, brunzen
Pretérito imperfecto	que jo brunzís, brunzira	que tu brunzissis, brunzisses, brunzires	que ell, que ella, que vostè brunzís, brunzira	que nosaltres brunzíssim, brunzíssem, brunzírem	que vosaltres, que vós brunzíssiu, brunzísseu, brunzíreu	que ells, que elles, que vostès brunzissin, brunzissen, brunziren
Pretérito perfecto	que jo hagi brunzit, haja brunzit	que tu hagis brunzit, hages brunzit	que ell, que ella, que vostè hagi brunzit, haja brunzit	que nosaltres hàgim brunzit, hàgem brunzit	que vosaltres, que vós hàgiu brunzit, hàgeu brunzit	que ells, que elles, que vostès hagin brunzit, hagen brunzit
Pretérito perifrástico	que jo vagi brunzir, vaja brunzir	que tu vagis brunzir, vages brunzir	que ell, que ella, que vostè vagi brunzir, vaja brunzir	que nosaltres vàgim brunzir, vàgem brunzir	que vosaltres, que vós vàgiu brunzir, vàgeu brunzir	que ells, que elles, que vostès vagin brunzir, vagen brunzir
Pretérito pluscuamperfecto	que jo hagués brunzit, haguera brunzit	que tu haguessis brunzit, haguesses brunzit, hagueres brunzit	que ell, que ella, que vostè hagués brunzit, haguera brunzit	que nosaltres haguéssim brunzit, haguéssem brunzit, haguérem brunzit	que vosaltres, que vós haguéssiu brunzit, haguésseu brunzit, haguéreu brunzit	que ells, que elles, que vostès haguessin brunzit, haguessen brunzit, hagueren brunzit
Pretérito anterior†	que jo vagi haver brunzit, vaja haver brunzit	que tu vagis haver brunzit, vages haver brunzit	que ell, que ella, que vostè vagi haver brunzit, vaja haver brunzit	que nosaltres vàgim haver brunzit, vàgem haver brunzit	que vosaltres, que vós vàgiu haver brunzit, vàgeu haver brunzit	que ells, que elles, que vostès vagin haver brunzit, vagen haver brunzit
Modo imperativo
	―	(tu)	(vostè)	(nosaltres)	(vosaltres, vós)	(vostès)
Presente	― ―	(tu) brunzeix, brunz	(vostè) brunzeixi, brunzi, brunza	(nosaltres) brunzim, brunziguem	(vosaltres) brunziu	(vostès) brunzeixin, brunzin, brunzen
Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad