córrer

 Entradas similares:  correr

Catalán

córrer
central (AFI)	[ˌkoˈre]
valenciano (AFI)	[ˌkoˈreɾ]
baleárico (AFI)	[ˌkoˈre]
acentuación	doble
longitud silábica	bisílaba

Etimología

Del latín currere.

Verbo transitivo e intransitivo

1

Correr.

Conjugación

Conjugación de córrer  paradigmas: témer, córrer (irregular) [▲▼]

Formas no personales (verboides)
Infinitivo	córrer		haver corregut
Gerundio	corrent		havent corregut
Participio	corregut
Formas personales
Modo indicativo
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Presente	jo corro, córrec, corri, corr	tu corres	ell, ella, vostè corre	nosaltres correm	vosaltres, vós correu	ells, elles, vostès corren
Pretérito imperfecto	jo corria	tu corries	ell, ella, vostè corria	nosaltres corríem	vosaltres, vós corríeu	ells, elles, vostès corrien
Pretérito perfecto	jo correguí	tu corregueres	ell, ella, vostè corregué	nosaltres correguérem	vosaltres, vós correguéreu	ells, elles, vostès corregueren
Pretérito perifrástico	jo vaig córrer	tu vas córrer, vares córrer	ell, ella, vostè va córrer	nosaltres vem córrer, vàrem córrer	vosaltres, vós vau córrer, vàreu córrer	ells, elles, vostès van córrer, varen córrer
Pretérito pluscuamperfecto	jo havia corregut	tu havies corregut	ell, ella, vostè havia corregut	nosaltres havíem corregut	vosaltres, vós havíeu corregut	ells, elles, vostès havien corregut
Pretérito perfecto compuesto	jo he corregut	tu has corregut	ell, ella, vostè ha corregut	nosaltres hem corregut, havem corregut	vosaltres, vós heu corregut, haveu corregut	ells, elles, vostès han corregut
Futuro	jo correré	tu correràs	ell, ella, vostè correrà	nosaltres correrem	vosaltres, vós correreu	ells, elles, vostès correran
Futuro compuesto	jo hauré corregut	tu hauràs corregut	ell, ella, vostè haurà corregut	nosaltres haurem corregut	vosaltres, vós haureu corregut	ells, elles, vostès hauran corregut
Pretérito anterior†	jo haguí corregut, vaig haver corregut	tu hagueres corregut, vas haver corregut, vares haver corregut	ell, ella, vostè hagué corregut, va haver corregut	nosaltres haguérem corregut, vem haver corregut, vàrem haver corregut	vosaltres, vós haguéreu corregut, vau haver corregut, vàreu haver corregut	ells, elles, vostès hagueren corregut, van haver corregut, varen haver corregut
Modo condicional
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Condicional simple	jo correria	tu correries	ell, ella, vostè correria	nosaltres correríem	vosaltres, vós correríeu	ells, elles, vostès correrien
Condicional compuesto	jo hauria corregut, haguera corregut	tu hauries corregut, hagueres corregut	ell, ella, vostè hauria corregut, haguera corregut	nosaltres hauríem corregut, haguérem corregut	vosaltres, vós hauríeu corregut, haguéreu corregut	ells, elles, vostès haurien corregut, hagueren corregut
Modo subjuntivo
	que jo	que tu	que ell, que ella, que vostè	que nosaltres	que vosaltres, que vós	que ells, que elles, que vostès
Presente	que jo corri, córrega	que tu corris, córregues	que ell, que ella, que vostè corri, córrega	que nosaltres correm, córregem	que vosaltres, que vós correu, córregeu	que ells, que elles, que vostès corrin, córreguen
Pretérito imperfecto	que jo corregués, correguera	que tu correguessis, correguesses, corregueres	que ell, que ella, que vostè corregués, correguera	que nosaltres correguéssim, correguéssem, correguérem	que vosaltres, que vós correguéssiu, correguésseu, correguéreu	que ells, que elles, que vostès correguessin, correguessen, corregueren
Pretérito perfecto	que jo hagi corregut, haja corregut	que tu hagis corregut, hages corregut	que ell, que ella, que vostè hagi corregut, haja corregut	que nosaltres hàgim corregut, hàgem corregut	que vosaltres, que vós hàgiu corregut, hàgeu corregut	que ells, que elles, que vostès hagin corregut, hagen corregut
Pretérito perifrástico	que jo vagi córrer, vaja córrer	que tu vagis córrer, vages córrer	que ell, que ella, que vostè vagi córrer, vaja córrer	que nosaltres vàgim córrer, vàgem córrer	que vosaltres, que vós vàgiu córrer, vàgeu córrer	que ells, que elles, que vostès vagin córrer, vagen córrer
Pretérito pluscuamperfecto	que jo hagués corregut, haguera corregut	que tu haguessis corregut, haguesses corregut, hagueres corregut	que ell, que ella, que vostè hagués corregut, haguera corregut	que nosaltres haguéssim corregut, haguéssem corregut, haguérem corregut	que vosaltres, que vós haguéssiu corregut, haguésseu corregut, haguéreu corregut	que ells, que elles, que vostès haguessin corregut, haguessen corregut, hagueren corregut
Pretérito anterior†	que jo vagi haver corregut, vaja haver corregut	que tu vagis haver corregut, vages haver corregut	que ell, que ella, que vostè vagi haver corregut, vaja haver corregut	que nosaltres vàgim haver corregut, vàgem haver corregut	que vosaltres, que vós vàgiu haver corregut, vàgeu haver corregut	que ells, que elles, que vostès vagin haver corregut, vagen haver corregut
Modo imperativo
	―	(tu)	(vostè)	(nosaltres)	(vosaltres, vós)	(vostès)
Presente	― ―	(tu) corre	(vostè) corri, corra	(nosaltres) correm	(vosaltres) correu	(vostès) corrin, corren
Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad