confondre

Catalán

confondre
central (AFI)	[kuɱˈfon.dɾə]
valenciano (AFI)	[koɱˈfon.dɾe]
baleárico (AFI)	[koɱˈfon.dɾə]
acentuación	llana
longitud silábica	trisílaba

Etimología

Si puedes, incorpórala: ver cómo.

Verbo transitivo

1

Confundir.

Conjugación

Conjugación de confondre  paradigma: difondre (irregular) [▲▼]

Formas no personales (verboides)
Infinitivo	confondre		haver confós
Gerundio	confonent		havent confós
Participio	confós
Formas personales
Modo indicativo
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Presente	jo confonc	tu confons	ell, ella, vostè confon	nosaltres confonem	vosaltres, vós confoneu	ells, elles, vostès confonen
Pretérito imperfecto	jo confonia	tu confonies	ell, ella, vostè confonia	nosaltres confoníem	vosaltres, vós confoníeu	ells, elles, vostès confonien
Pretérito perfecto	jo confonguí	tu confongueres	ell, ella, vostè confongué	nosaltres confonguérem	vosaltres, vós confonguéreu	ells, elles, vostès confongueren
Pretérito perifrástico	jo vaig confondre	tu vas confondre, vares confondre	ell, ella, vostè va confondre	nosaltres vem confondre, vàrem confondre	vosaltres, vós vau confondre, vàreu confondre	ells, elles, vostès van confondre, varen confondre
Pretérito pluscuamperfecto	jo havia confós	tu havies confós	ell, ella, vostè havia confós	nosaltres havíem confós	vosaltres, vós havíeu confós	ells, elles, vostès havien confós
Pretérito perfecto compuesto	jo he confós	tu has confós	ell, ella, vostè ha confós	nosaltres hem confós, havem confós	vosaltres, vós heu confós, haveu confós	ells, elles, vostès han confós
Futuro	jo confondré	tu confondràs	ell, ella, vostè confondrà	nosaltres confondrem	vosaltres, vós confondreu	ells, elles, vostès confondran
Futuro compuesto	jo hauré confós	tu hauràs confós	ell, ella, vostè haurà confós	nosaltres haurem confós	vosaltres, vós haureu confós	ells, elles, vostès hauran confós
Pretérito anterior†	jo haguí confós, vaig haver confós	tu hagueres confós, vas haver confós, vares haver confós	ell, ella, vostè hagué confós, va haver confós	nosaltres haguérem confós, vem haver confós, vàrem haver confós	vosaltres, vós haguéreu confós, vau haver confós, vàreu haver confós	ells, elles, vostès hagueren confós, van haver confós, varen haver confós
Modo condicional
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Condicional simple	jo confondria	tu confondries	ell, ella, vostè confondria	nosaltres confondríem	vosaltres, vós confondríeu	ells, elles, vostès confondrien
Condicional compuesto	jo hauria confós, haguera confós	tu hauries confós, hagueres confós	ell, ella, vostè hauria confós, haguera confós	nosaltres hauríem confós, haguérem confós	vosaltres, vós hauríeu confós, haguéreu confós	ells, elles, vostès haurien confós, hagueren confós
Modo subjuntivo
	que jo	que tu	que ell, que ella, que vostè	que nosaltres	que vosaltres, que vós	que ells, que elles, que vostès
Presente	que jo confongui, confonga	que tu confonguis, confongues	que ell, que ella, que vostè confongui, confonga	que nosaltres confonguem	que vosaltres, que vós confongueu	que ells, que elles, que vostès confonguin, confonguen
Pretérito imperfecto	que jo confongués, confonguera	que tu confonguessis, confonguesses, confongueres	que ell, que ella, que vostè confongués, confonguera	que nosaltres confonguéssim, confonguéssem, confonguérem	que vosaltres, que vós confonguéssiu, confonguésseu, confonguéreu	que ells, que elles, que vostès confonguessin, confonguessen, confongueren
Pretérito perfecto	que jo hagi confós, haja confós	que tu hagis confós, hages confós	que ell, que ella, que vostè hagi confós, haja confós	que nosaltres hàgim confós, hàgem confós	que vosaltres, que vós hàgiu confós, hàgeu confós	que ells, que elles, que vostès hagin confós, hagen confós
Pretérito perifrástico	que jo vagi confondre, vaja confondre	que tu vagis confondre, vages confondre	que ell, que ella, que vostè vagi confondre, vaja confondre	que nosaltres vàgim confondre, vàgem confondre	que vosaltres, que vós vàgiu confondre, vàgeu confondre	que ells, que elles, que vostès vagin confondre, vagen confondre
Pretérito pluscuamperfecto	que jo hagués confós, haguera confós	que tu haguessis confós, haguesses confós, hagueres confós	que ell, que ella, que vostè hagués confós, haguera confós	que nosaltres haguéssim confós, haguéssem confós, haguérem confós	que vosaltres, que vós haguéssiu confós, haguésseu confós, haguéreu confós	que ells, que elles, que vostès haguessin confós, haguessen confós, hagueren confós
Pretérito anterior†	que jo vagi haver confós, vaja haver confós	que tu vagis haver confós, vages haver confós	que ell, que ella, que vostè vagi haver confós, vaja haver confós	que nosaltres vàgim haver confós, vàgem haver confós	que vosaltres, que vós vàgiu haver confós, vàgeu haver confós	que ells, que elles, que vostès vagin haver confós, vagen haver confós
Modo imperativo
	―	(tu)	(vostè)	(nosaltres)	(vosaltres, vós)	(vostès)
Presente	― ―	(tu) confon	(vostè) confongui, confonga	(nosaltres) confonguem	(vosaltres) confoneu	(vostès) confonguin, confonguen
Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad