desimanate
Apariencia
| desimanate | |
| pronunciación (AFI) | [d̪esimaˈnat̪e] |
| silabación | des-i-ma-na-te |
| acentuación | llana |
| longitud silábica | pentasílaba |
| rima | a.te |
Forma verbal
[editar]- 1
- Segunda persona del singular (vos) del imperativo de desimanarse (con el pronombre «te» enclítico).