destrossar

Catalán

destrossar
baleares (AFI)	[dəs.tɾoˈsa]
central (AFI)	[dəs.tɾuˈsa]
valencia (AFI)	[des.tɾoˈsaɾ]

Etimología

Del catalán antiguo destrossar ('destrozar'). Atestiguado desde el siglo XV.

Verbo transitivo

1

Destrozar, destruir, romper.

Conjugación

Conjugación de destrossar  paradigma: amar (regular) [▲▼]

Formas no personales (verboides)
Infinitivo	destrossar		haver destrossat
Gerundio	destrossant		havent destrossat
Participio	destrossat
Formas personales
Modo indicativo
	jo	tu	el, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Presente	jo destrosso, destrosse, destrossi, destròs	tu destrosses	el, ella, vostè destrossa	nosaltres destrossem, destrossam	vosaltres, vós destrosseu, destrossau	ells, elles, vostès destrossen
Pretérito imperfecto	jo destrossava	tu destrossaves	el, ella, vostè destrossava	nosaltres destrossàvem	vosaltres, vós destrossàveu	ells, elles, vostès destrossaven
Pretérito perfecto	jo destrossí	tu destrossares	el, ella, vostè destrossà	nosaltres destrossàrem	vosaltres, vós destrossàreu	ells, elles, vostès destrossaren
Pretérito perifrástico	jo vaig destrossat	tu vas destrossat, vares destrossat	el, ella, vostè va destrossat	nosaltres vem destrossat, vàrem destrossat	vosaltres, vós vau destrossat, vàreu destrossat	ells, elles, vostès van destrossat, varen destrossat
Pretérito pluscuamperfecto	jo havia destrossat	tu havies destrossat	el, ella, vostè havia destrossat	nosaltres havíem destrossat	vosaltres, vós havíeu destrossat	ells, elles, vostès havien destrossat
Pretérito perfecto compuesto	jo he destrossat	tu has destrossat	el, ella, vostè ha destrossat	nosaltres hem destrossat, havem destrossat	vosaltres, vós heu destrossat, haveu destrossat	ells, elles, vostès han destrossat
Futuro	jo destrossaré	tu destrossaràs	el, ella, vostè destrossarà	nosaltres destrossarem	vosaltres, vós destrossareu	ells, elles, vostès destrossaran
Futuro compuesto	jo hauré destrossat	tu hubràs destrossat	el, ella, vostè haurà destrossat	nosaltres haurem destrossat	vosaltres, vós haureu destrossat	ells, elles, vostès hauran destrossat
Pretérito anterior†	jo haguí destrossat, vaig haver destrossat	tu hagueres destrossat, vas haver destrossat, vares haver destrossat	el, ella, vostè hagué destrossat, va haver destrossat	nosaltres haguérem destrossat, vem haver destrossat, vàrem haver destrossat	vosaltres, vós haguéreu destrossat, vau haver destrossat, vàreu haver destrossat	ells, elles, vostès hagueren destrossat, van haver destrossat, varen haver destrossat
Modo condicional
	jo	tu	el, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Condicional simple	jo destrossaria	tu destrossaries	el, ella, vostè destrossaria	nosaltres destrossaríem	vosaltres, vós destrossaríeu	ells, elles, vostès destrossarien
Condicional compuesto	jo hauria destrossat, haguera destrossat	tu hauries destrossat, hagueres destrossat	el, ella, vostè hauria destrossat, haguera destrossat	nosaltres hauríem destrossat, haguérem destrossat	vosaltres, vós hauríeu destrossat, haguéreu destrossat	ells, elles, vostès haurien destrossat, hagueren destrossat
Modo subjuntivo
	que jo	que tu	que el, que ella, que vostè	que nosaltres	que vosaltres, que vós	que ells, que elles, que vostès
Presente	que jo destrossi, destrosse	que tu destrossis, destrosses	que el, que ella, que vostè destrossi, destrosse	que nosaltres destrossem	que vosaltres, que vós destrosseu	que ells, que elles, que vostès destrossin, destrossen
Pretérito imperfecto	que jo destrossés, destrossàs, destrossara	que tu destrossessis, destrossesses, destrossassis, destrossasses, destrossares	que el, que ella, que vostè destrossés, destrossàs, destrossara	que nosaltres destrosséssim, destrosséssem, destrossàssim, destrossàssem, destrossàrem	que vosaltres, que vós destrosséssiu, destrossésseu, destrossàssiu, destrossàsseu, destrossàreu	que ells, que elles, que vostès destrossessin, destrossessen, destrossassin, destrossassen, destrossaren
Pretérito perfecto	que jo hagi destrossat, haja destrossat	que tu hagis destrossat, hages destrossat	que el, que ella, que vostè hagi destrossat, haja destrossat	que nosaltres hàgim destrossat, hàgem destrossat	que vosaltres, que vós hàgiu destrossat, hàgeu destrossat	que ells, que elles, que vostès hagin destrossat, hagen destrossat
Pretérito perifrástico	que jo vagi destrossat, vaja destrossat	que tu vagis destrossat, vages destrossat	que el, que ella, que vostè vagi destrossat, vaja destrossat	que nosaltres vàgim destrossat, vàgem destrossat	que vosaltres, que vós vàgiu destrossat, vàgeu destrossat	que ells, que elles, que vostès vagin destrossat, vagen destrossat
Pretérito pluscuamperfecto	que jo hagués destrossat, haguera destrossat	que tu haguessis destrossat, haguesses destrossat, hagueres destrossat	que el, que ella, que vostè hagués destrossat, haguera destrossat	que nosaltres haguéssim destrossat, haguéssem destrossat, haguérem destrossat	que vosaltres, que vós haguéssiu destrossat, haguésseu destrossat, haguéreu destrossat	que ells, que elles, que vostès haguessin destrossat, haguessen destrossat, hagueren destrossat
Pretérito anterior†	que jo vagi haver destrossat, vaja haver destrossat	que tu vagis haver destrossat, vages haver destrossat	que el, que ella, que vostè vagi haver destrossat, vaja haver destrossat	que nosaltres vàgim haver destrossat, vàgem haver destrossat	que vosaltres, que vós vàgiu haver destrossat, vàgeu haver destrossat	que ells, que elles, que vostès vagin haver destrossat, vagen haver destrossat
Modo imperativo
	―	(tu)	(vostè)	(nosaltres)	(vosaltres, vós)	(vostès)
Presente	― ―	(tu) destrossa	(vostè) destrossi, destrosse	(nosaltres) destrossem	(vosaltres) destrosseu, destrossau	(vostès) destrossin, destrossen
Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad

Catalán antiguo

destrossar
pronunciación	falta agregar
grafías alternativas	destroçar

Etimología

Si puedes, incorpórala: ver cómo

Verbo transitivo

1

Destrozar, destruir, romper.