din

De Wikcionario, el diccionario libre
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
icono de desambiguación Entradas similares:  DIN

Español[editar]

 din
Pronunciación (AFI):  [ˈdin]

Acortamiento (apócope) de dinero1

Etimología[editar]

Si puedes, incorpórala: ver cómo.

Sustantivo masculino[editar]

1
Bien que se usa para el pago de otros bienes y servicios y como unidad de medida de la riqueza
2
Conjunto de bienes que alguien posee, en especial los líquidos

Traducciones[editar]

Catalán[editar]

 din
Pronunciación (AFI):  [ˈdin]

Forma verbal[editar]

1
Primera persona del singular (jo) del presente de indicativo de dinar.
2
Primera persona del singular (jo) del presente de subjuntivo de dinar.
3
Tercera persona del singular (ella, ell, vostè) del presente de subjuntivo de dinar.

Gallego[editar]

 din
Pronunciación (AFI):  /ˈdiŋ/

Forma verbal[editar]

1
Tercera persona del plural (elas, eles, vostedes) del presente de indicativo de dicir.

Judeoespañol[editar]

 din
Pronunciación (AFI):  Si puedes, ¡incorpórala!
Grafía alternativa:  דין

Del hebreo דִּין

Etimología[editar]

Si puedes, incorpórala: ver cómo.

Sustantivo masculino[editar]

1
Ley religiosa

Occitano[editar]

 din
Pronunciación (AFI):  Si puedes, ¡incorpórala!

Del provenzal antiguo dins ("dentro de")

Preposición[editar]

1
Variante de dins

Rumano[editar]

 din
Pronunciación (AFI):  [ˈdin]

Compuesto de de e în.

Etimología[editar]

Si puedes, incorpórala: ver cómo.

Preposición de acusativo[editar]

1
Encima de.
2
Fuera de.

Locuciones[editar]

Sardo[editar]

 din
Pronunciación (AFI):  Si puedes, ¡incorpórala!
Variantes:  dindi
dinghi

Si puedes, incorpórala: ver cómo

Etimología[editar]

Si puedes, incorpórala: ver cómo.

Sustantivo masculino[editar]

1
Dinero

Referencias y notas[editar]

  • VV. AA. (1932–1935). "din". En: Dictionnaire de l'Académie Française. París: Hachette, octava edición
  • «din». En: DEX online.
  • «din». En: Su Ditzionàriu de sa limba e de sa cultura sarda.