encomanar

Catalán

encomanar
central (AFI)	[əŋ.ku.məˈna]
valenciano (AFI)	[eŋ.ko.maˈnaɾ]
baleárico (AFI)	[əŋ.ko.məˈna]
acentuación	aguda
longitud silábica	tetrasílaba

Etimología

Si puedes, incorpórala: ver cómo.

Verbo transitivo

1

Encomendar.

2 Medicina

Contagiar, contagiarse

Conjugación

Conjugación de encomanar  paradigma: amar (regular) [▲▼]

Formas no personales (verboides)
Infinitivo	encomanar		haver encomanat
Gerundio	encomanant		havent encomanat
Participio	encomanat
Formas personales
Modo indicativo
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Presente	jo encomano, encomane, encomani, encoman	tu encomanes	ell, ella, vostè encomana	nosaltres encomanem, encomanam	vosaltres, vós encomaneu, encomanau	ells, elles, vostès encomanen
Pretérito imperfecto	jo encomanava	tu encomanaves	ell, ella, vostè encomanava	nosaltres encomanàvem	vosaltres, vós encomanàveu	ells, elles, vostès encomanaven
Pretérito perfecto	jo encomaní	tu encomanares	ell, ella, vostè encomanà	nosaltres encomanàrem	vosaltres, vós encomanàreu	ells, elles, vostès encomanaren
Pretérito perifrástico	jo vaig encomanar	tu vas encomanar, vares encomanar	ell, ella, vostè va encomanar	nosaltres vem encomanar, vàrem encomanar	vosaltres, vós vau encomanar, vàreu encomanar	ells, elles, vostès van encomanar, varen encomanar
Pretérito pluscuamperfecto	jo havia encomanat	tu havies encomanat	ell, ella, vostè havia encomanat	nosaltres havíem encomanat	vosaltres, vós havíeu encomanat	ells, elles, vostès havien encomanat
Pretérito perfecto compuesto	jo he encomanat	tu has encomanat	ell, ella, vostè ha encomanat	nosaltres hem encomanat, havem encomanat	vosaltres, vós heu encomanat, haveu encomanat	ells, elles, vostès han encomanat
Futuro	jo encomanaré	tu encomanaràs	ell, ella, vostè encomanarà	nosaltres encomanarem	vosaltres, vós encomanareu	ells, elles, vostès encomanaran
Futuro compuesto	jo hauré encomanat	tu hauràs encomanat	ell, ella, vostè haurà encomanat	nosaltres haurem encomanat	vosaltres, vós haureu encomanat	ells, elles, vostès hauran encomanat
Pretérito anterior†	jo haguí encomanat, vaig haver encomanat	tu hagueres encomanat, vas haver encomanat, vares haver encomanat	ell, ella, vostè hagué encomanat, va haver encomanat	nosaltres haguérem encomanat, vem haver encomanat, vàrem haver encomanat	vosaltres, vós haguéreu encomanat, vau haver encomanat, vàreu haver encomanat	ells, elles, vostès hagueren encomanat, van haver encomanat, varen haver encomanat
Modo condicional
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Condicional simple	jo encomanaria	tu encomanaries	ell, ella, vostè encomanaria	nosaltres encomanaríem	vosaltres, vós encomanaríeu	ells, elles, vostès encomanarien
Condicional compuesto	jo hauria encomanat, haguera encomanat	tu hauries encomanat, hagueres encomanat	ell, ella, vostè hauria encomanat, haguera encomanat	nosaltres hauríem encomanat, haguérem encomanat	vosaltres, vós hauríeu encomanat, haguéreu encomanat	ells, elles, vostès haurien encomanat, hagueren encomanat
Modo subjuntivo
	que jo	que tu	que ell, que ella, que vostè	que nosaltres	que vosaltres, que vós	que ells, que elles, que vostès
Presente	que jo encomani, encomane	que tu encomanis, encomanes	que ell, que ella, que vostè encomani, encomane	que nosaltres encomanem	que vosaltres, que vós encomaneu	que ells, que elles, que vostès encomanin, encomanen
Pretérito imperfecto	que jo encomanés, encomanàs, encomanara	que tu encomanessis, encomanesses, encomanassis, encomanasses, encomanares	que ell, que ella, que vostè encomanés, encomanàs, encomanara	que nosaltres encomanéssim, encomanéssem, encomanàssim, encomanàssem, encomanàrem	que vosaltres, que vós encomanéssiu, encomanésseu, encomanàssiu, encomanàsseu, encomanàreu	que ells, que elles, que vostès encomanessin, encomanessen, encomanassin, encomanassen, encomanaren
Pretérito perfecto	que jo hagi encomanat, haja encomanat	que tu hagis encomanat, hages encomanat	que ell, que ella, que vostè hagi encomanat, haja encomanat	que nosaltres hàgim encomanat, hàgem encomanat	que vosaltres, que vós hàgiu encomanat, hàgeu encomanat	que ells, que elles, que vostès hagin encomanat, hagen encomanat
Pretérito perifrástico	que jo vagi encomanar, vaja encomanar	que tu vagis encomanar, vages encomanar	que ell, que ella, que vostè vagi encomanar, vaja encomanar	que nosaltres vàgim encomanar, vàgem encomanar	que vosaltres, que vós vàgiu encomanar, vàgeu encomanar	que ells, que elles, que vostès vagin encomanar, vagen encomanar
Pretérito pluscuamperfecto	que jo hagués encomanat, haguera encomanat	que tu haguessis encomanat, haguesses encomanat, hagueres encomanat	que ell, que ella, que vostè hagués encomanat, haguera encomanat	que nosaltres haguéssim encomanat, haguéssem encomanat, haguérem encomanat	que vosaltres, que vós haguéssiu encomanat, haguésseu encomanat, haguéreu encomanat	que ells, que elles, que vostès haguessin encomanat, haguessen encomanat, hagueren encomanat
Pretérito anterior†	que jo vagi haver encomanat, vaja haver encomanat	que tu vagis haver encomanat, vages haver encomanat	que ell, que ella, que vostè vagi haver encomanat, vaja haver encomanat	que nosaltres vàgim haver encomanat, vàgem haver encomanat	que vosaltres, que vós vàgiu haver encomanat, vàgeu haver encomanat	que ells, que elles, que vostès vagin haver encomanat, vagen haver encomanat
Modo imperativo
	―	(tu)	(vostè)	(nosaltres)	(vosaltres, vós)	(vostès)
Presente	― ―	(tu) encomana	(vostè) encomani, encomane	(nosaltres) encomanem	(vosaltres) encomaneu, encomanau	(vostès) encomanin, encomanen
Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad