endevinar
Apariencia
| endevinar | |
| baleares (AFI) | [ən.də.viˈna] |
| central (AFI) | [ən.də.βiˈna] |
| noroccidental (AFI) | [en.de.βiˈna] |
| valencia (AFI) | [en.de.βiˈnaɾ] [en.de.viˈnaɾ] |
Etimología
[editar]Verbo intransitivo
[editar]- 1
- Adivinar.
Conjugación
[editar]Conjugación de endevinar paradigma: amar (regular) [▲▼]
| Formas no personales (verboides) | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Infinitivo | endevinar | haver endevinat | ||||
| Gerundio | endevinant | havent endevinat | ||||
| Participio | endevinat | |||||
| Formas personales | ||||||
| Modo indicativo | ||||||
| jo | tu | el, ella, vostè | nosaltres | vosaltres, vós | ells, elles, vostès | |
| Presente | jo endevino, endevine, endevini, endevin | tu endevines | el, ella, vostè endevina | nosaltres endevinem, endevinam | vosaltres, vós endevineu, endevinau | ells, elles, vostès endevinen |
| Pretérito imperfecto | jo endevinava | tu endevinaves | el, ella, vostè endevinava | nosaltres endevinàvem | vosaltres, vós endevinàveu | ells, elles, vostès endevinaven |
| Pretérito perfecto | jo endeviní | tu endevinares | el, ella, vostè endevinà | nosaltres endevinàrem | vosaltres, vós endevinàreu | ells, elles, vostès endevinaren |
| Pretérito perifrástico | jo vaig endevinat | tu vas endevinat, vares endevinat | el, ella, vostè va endevinat | nosaltres vem endevinat, vàrem endevinat | vosaltres, vós vau endevinat, vàreu endevinat | ells, elles, vostès van endevinat, varen endevinat |
| Pretérito pluscuamperfecto | jo havia endevinat | tu havies endevinat | el, ella, vostè havia endevinat | nosaltres havíem endevinat | vosaltres, vós havíeu endevinat | ells, elles, vostès havien endevinat |
| Pretérito perfecto compuesto | jo he endevinat | tu has endevinat | el, ella, vostè ha endevinat | nosaltres hem endevinat, havem endevinat | vosaltres, vós heu endevinat, haveu endevinat | ells, elles, vostès han endevinat |
| Futuro | jo endevinaré | tu endevinaràs | el, ella, vostè endevinarà | nosaltres endevinarem | vosaltres, vós endevinareu | ells, elles, vostès endevinaran |
| Futuro compuesto | jo hauré endevinat | tu hubràs endevinat | el, ella, vostè haurà endevinat | nosaltres haurem endevinat | vosaltres, vós haureu endevinat | ells, elles, vostès hauran endevinat |
| Pretérito anterior† | jo haguí endevinat, vaig haver endevinat | tu hagueres endevinat, vas haver endevinat, vares haver endevinat | el, ella, vostè hagué endevinat, va haver endevinat | nosaltres haguérem endevinat, vem haver endevinat, vàrem haver endevinat | vosaltres, vós haguéreu endevinat, vau haver endevinat, vàreu haver endevinat | ells, elles, vostès hagueren endevinat, van haver endevinat, varen haver endevinat |
| Modo condicional | ||||||
| jo | tu | el, ella, vostè | nosaltres | vosaltres, vós | ells, elles, vostès | |
| Condicional simple | jo endevinaria | tu endevinaries | el, ella, vostè endevinaria | nosaltres endevinaríem | vosaltres, vós endevinaríeu | ells, elles, vostès endevinarien |
| Condicional compuesto | jo hauria endevinat, haguera endevinat | tu hauries endevinat, hagueres endevinat | el, ella, vostè hauria endevinat, haguera endevinat | nosaltres hauríem endevinat, haguérem endevinat | vosaltres, vós hauríeu endevinat, haguéreu endevinat | ells, elles, vostès haurien endevinat, hagueren endevinat |
| Modo subjuntivo | ||||||
| que jo | que tu | que el, que ella, que vostè | que nosaltres | que vosaltres, que vós | que ells, que elles, que vostès | |
| Presente | que jo endevini, endevine | que tu endevinis, endevines | que el, que ella, que vostè endevini, endevine | que nosaltres endevinem | que vosaltres, que vós endevineu | que ells, que elles, que vostès endevinin, endevinen |
| Pretérito imperfecto | que jo endevinés, endevinàs, endevinara | que tu endevinessis, endevinesses, endevinassis, endevinasses, endevinares | que el, que ella, que vostè endevinés, endevinàs, endevinara | que nosaltres endevinéssim, endevinéssem, endevinàssim, endevinàssem, endevinàrem | que vosaltres, que vós endevinéssiu, endevinésseu, endevinàssiu, endevinàsseu, endevinàreu | que ells, que elles, que vostès endevinessin, endevinessen, endevinassin, endevinassen, endevinaren |
| Pretérito perfecto | que jo hagi endevinat, haja endevinat | que tu hagis endevinat, hages endevinat | que el, que ella, que vostè hagi endevinat, haja endevinat | que nosaltres hàgim endevinat, hàgem endevinat | que vosaltres, que vós hàgiu endevinat, hàgeu endevinat | que ells, que elles, que vostès hagin endevinat, hagen endevinat |
| Pretérito perifrástico | que jo vagi endevinat, vaja endevinat | que tu vagis endevinat, vages endevinat | que el, que ella, que vostè vagi endevinat, vaja endevinat | que nosaltres vàgim endevinat, vàgem endevinat | que vosaltres, que vós vàgiu endevinat, vàgeu endevinat | que ells, que elles, que vostès vagin endevinat, vagen endevinat |
| Pretérito pluscuamperfecto | que jo hagués endevinat, haguera endevinat | que tu haguessis endevinat, haguesses endevinat, hagueres endevinat | que el, que ella, que vostè hagués endevinat, haguera endevinat | que nosaltres haguéssim endevinat, haguéssem endevinat, haguérem endevinat | que vosaltres, que vós haguéssiu endevinat, haguésseu endevinat, haguéreu endevinat | que ells, que elles, que vostès haguessin endevinat, haguessen endevinat, hagueren endevinat |
| Pretérito anterior† | que jo vagi haver endevinat, vaja haver endevinat | que tu vagis haver endevinat, vages haver endevinat | que el, que ella, que vostè vagi haver endevinat, vaja haver endevinat | que nosaltres vàgim haver endevinat, vàgem haver endevinat | que vosaltres, que vós vàgiu haver endevinat, vàgeu haver endevinat | que ells, que elles, que vostès vagin haver endevinat, vagen haver endevinat |
| Modo imperativo | ||||||
| ― | (tu) | (vostè) | (nosaltres) | (vosaltres, vós) | (vostès) | |
| Presente | ― ― | (tu) endevina | (vostè) endevini, endevine | (nosaltres) endevinem | (vosaltres) endevineu, endevinau | (vostès) endevinin, endevinen |
| Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad | ||||||
Judeoespañol
[editar]| endevinár | |
| pronunciación | falta agregar |
| grafías alternativas | אינדיבֿינאר, אינדיבﬞינאר |
Etimología
[editar]Si puedes, incorpórala: ver cómo
Verbo intransitivo
[editar]Conjugación
[editar]Información adicional
[editar]Occitano
[editar]| endevinar | |
| pronunciación (AFI) | [endeβi'na] |
Etimología
[editar]Verbo intransitivo
[editar]Información adicional
[editar]- Derivado: endevinaire
Referencias y notas
[editar]Categorías:
- Catalán
- CA:Palabras con el prefijo en-
- CA:Verbos intransitivos
- CA:Verbos
- CA:Verbos regulares
- CA:Verbos del paradigma amar
- CA:Verbos de la primera conjugación
- Judeoespañol
- LAD:Palabras sin transcripción fonética
- LAD:Verbos intransitivos
- LAD:Verbos
- LAD:Verbos regulares
- LAD:Primera conjugación
- Occitano
- OC:Palabras con el prefijo en-
- OC:Verbos intransitivos
- OC:Verbos