| Formas no personales (verboides) |
| Infinitivo |
endevinar |
haver endevinat |
| Gerundio |
endevinant |
havent endevinat |
| Participio |
endevinat |
| Formas personales |
| Modo indicativo |
|
jo |
tu |
ell, ella, vostè |
nosaltres |
vosaltres, vós |
ells, elles, vostès |
| Presente |
jo endevino, endevine, endevini, endevín |
tu endevines |
ell, ella, vostè endevina |
nosaltres endevinem, endevinam |
vosaltres, vós endevineu, endevinau |
ells, elles, vostès endevinen |
| Pretérito imperfecto |
jo endevinava |
tu endevinaves |
ell, ella, vostè endevinava |
nosaltres endevinàvem |
vosaltres, vós endevinàveu |
ells, elles, vostès endevinaven |
| Pretérito perfecto |
jo endeviní |
tu endevinares |
ell, ella, vostè endevinà |
nosaltres endevinàrem |
vosaltres, vós endevinàreu |
ells, elles, vostès endevinaren |
| Pretérito perifrástico |
jo vaig endevinar |
tu vas endevinar, vares endevinar |
ell, ella, vostè va endevinar |
nosaltres vem endevinar, vàrem endevinar |
vosaltres, vós vau endevinar, vàreu endevinar |
ells, elles, vostès van endevinar, varen endevinar |
| Pretérito pluscuamperfecto |
jo havia endevinat |
tu havies endevinat |
ell, ella, vostè havia endevinat |
nosaltres havíem endevinat |
vosaltres, vós havíeu endevinat |
ells, elles, vostès havien endevinat |
| Pretérito perfecto compuesto |
jo he endevinat |
tu has endevinat |
ell, ella, vostè ha endevinat |
nosaltres hem endevinat, havem endevinat |
vosaltres, vós heu endevinat, haveu endevinat |
ells, elles, vostès han endevinat |
| Futuro |
jo endevinaré |
tu endevinaràs |
ell, ella, vostè endevinarà |
nosaltres endevinarem |
vosaltres, vós endevinareu |
ells, elles, vostès endevinaran |
| Futuro compuesto |
jo hauré endevinat |
tu hauràs endevinat |
ell, ella, vostè haurà endevinat |
nosaltres haurem endevinat |
vosaltres, vós haureu endevinat |
ells, elles, vostès hauran endevinat |
| Pretérito anterior† |
jo haguí endevinat, vaig haver endevinat |
tu hagueres endevinat, vas haver endevinat, vares haver endevinat |
ell, ella, vostè hagué endevinat, va haver endevinat |
nosaltres haguérem endevinat, vem haver endevinat, vàrem haver endevinat |
vosaltres, vós haguéreu endevinat, vau haver endevinat, vàreu haver endevinat |
ells, elles, vostès hagueren endevinat, van haver endevinat, varen haver endevinat |
| Modo condicional |
|
jo |
tu |
ell, ella, vostè |
nosaltres |
vosaltres, vós |
ells, elles, vostès |
| Condicional simple |
jo endevinaria |
tu endevinaries |
ell, ella, vostè endevinaria |
nosaltres endevinaríem |
vosaltres, vós endevinaríeu |
ells, elles, vostès endevinarien |
| Condicional compuesto |
jo hauria endevinat, haguera endevinat |
tu hauries endevinat, hagueres endevinat |
ell, ella, vostè hauria endevinat, haguera endevinat |
nosaltres hauríem endevinat, haguérem endevinat |
vosaltres, vós hauríeu endevinat, haguéreu endevinat |
ells, elles, vostès haurien endevinat, hagueren endevinat |
| Modo subjuntivo |
|
que jo |
que tu |
que ell, que ella, que vostè |
que nosaltres |
que vosaltres, que vós |
que ells, que elles, que vostès |
| Presente |
que jo endevini, endevine |
que tu endevinis, endevines |
que ell, que ella, que vostè endevini, endevine |
que nosaltres endevinem |
que vosaltres, que vós endevineu |
que ells, que elles, que vostès endevinin, endevinen |
| Pretérito imperfecto |
que jo endevinés, endevinàs, endevinara |
que tu endevinessis, endevinesses, endevinassis, endevinasses, endevinares |
que ell, que ella, que vostè endevinés, endevinàs, endevinara |
que nosaltres endevinéssim, endevinéssem, endevinàssim, endevinàssem, endevinàrem |
que vosaltres, que vós endevinéssiu, endevinésseu, endevinàssiu, endevinàsseu, endevinàreu |
que ells, que elles, que vostès endevinessin, endevinessen, endevinassin, endevinassen, endevinaren |
| Pretérito perfecto |
que jo hagi endevinat, haja endevinat |
que tu hagis endevinat, hages endevinat |
que ell, que ella, que vostè hagi endevinat, haja endevinat |
que nosaltres hàgim endevinat, hàgem endevinat |
que vosaltres, que vós hàgiu endevinat, hàgeu endevinat |
que ells, que elles, que vostès hagin endevinat, hagen endevinat |
| Pretérito perifrástico |
que jo vagi endevinar, vaja endevinar |
que tu vagis endevinar, vages endevinar |
que ell, que ella, que vostè vagi endevinar, vaja endevinar |
que nosaltres vàgim endevinar, vàgem endevinar |
que vosaltres, que vós vàgiu endevinar, vàgeu endevinar |
que ells, que elles, que vostès vagin endevinar, vagen endevinar |
| Pretérito pluscuamperfecto |
que jo hagués endevinat, haguera endevinat |
que tu haguessis endevinat, haguesses endevinat, hagueres endevinat |
que ell, que ella, que vostè hagués endevinat, haguera endevinat |
que nosaltres haguéssim endevinat, haguéssem endevinat, haguérem endevinat |
que vosaltres, que vós haguéssiu endevinat, haguésseu endevinat, haguéreu endevinat |
que ells, que elles, que vostès haguessin endevinat, haguessen endevinat, hagueren endevinat |
| Pretérito anterior† |
que jo vagi haver endevinat, vaja haver endevinat |
que tu vagis haver endevinat, vages haver endevinat |
que ell, que ella, que vostè vagi haver endevinat, vaja haver endevinat |
que nosaltres vàgim haver endevinat, vàgem haver endevinat |
que vosaltres, que vós vàgiu haver endevinat, vàgeu haver endevinat |
que ells, que elles, que vostès vagin haver endevinat, vagen haver endevinat |
| Modo imperativo |
|
― |
(tu) |
(vostè) |
(nosaltres) |
(vosaltres, vós) |
(vostès) |
| Presente |
― ― |
(tu) endevina |
(vostè) endevini, endevine |
(nosaltres) endevinem |
(vosaltres) endevineu, endevinau |
(vostès) endevinin, endevinen |
| Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad |
|
