Ir al contenido

endevinar

De Wikcionario, el diccionario libre
endevinar
baleares (AFI) [ən.də.viˈna]
central (AFI) [ən.də.βiˈna]
noroccidental (AFI) [en.de.βiˈna]
valencia (AFI) [en.de.βiˈnaɾ]
[en.de.viˈnaɾ]

Etimología

[editar]

Del prefijo en- y devinar.[1]

Verbo intransitivo

[editar]
1
Adivinar.
2
Predecir, vaticinar.

Conjugación

[editar]
Conjugación de endevinarparadigma: amar (regular) []
Formas no personales (verboides)
Infinitivo endevinar haver endevinat
Gerundio endevinant havent endevinat
Participio endevinat
Formas personales
Modo indicativo
jo tu el, ella, vostè nosaltres vosaltres, vós ells, elles, vostès
Presente joendevino, endevine, endevini, endevin tuendevines el, ella, vostèendevina nosaltresendevinem, endevinam vosaltres, vósendevineu, endevinau ells, elles, vostèsendevinen
Pretérito imperfecto joendevinava tuendevinaves el, ella, vostèendevinava nosaltresendevinàvem vosaltres, vósendevinàveu ells, elles, vostèsendevinaven
Pretérito perfecto joendeviní tuendevinares el, ella, vostèendevinà nosaltresendevinàrem vosaltres, vósendevinàreu ells, elles, vostèsendevinaren
Pretérito perifrástico jovaig endevinat tuvas endevinat, vares endevinat el, ella, vostèva endevinat nosaltresvem endevinat, vàrem endevinat vosaltres, vósvau endevinat, vàreu endevinat ells, elles, vostèsvan endevinat, varen endevinat
Pretérito pluscuamperfecto johavia endevinat tuhavies endevinat el, ella, vostèhavia endevinat nosaltreshavíem endevinat vosaltres, vóshavíeu endevinat ells, elles, vostèshavien endevinat
Pretérito perfecto compuesto johe endevinat tuhas endevinat el, ella, vostèha endevinat nosaltreshem endevinat, havem endevinat vosaltres, vósheu endevinat, haveu endevinat ells, elles, vostèshan endevinat
Futuro joendevinaré tuendevinaràs el, ella, vostèendevinarà nosaltresendevinarem vosaltres, vósendevinareu ells, elles, vostèsendevinaran
Futuro compuesto johauré endevinat tuhubràs endevinat el, ella, vostèhaurà endevinat nosaltreshaurem endevinat vosaltres, vóshaureu endevinat ells, elles, vostèshauran endevinat
Pretérito anterior johaguí endevinat, vaig haver endevinat tuhagueres endevinat, vas haver endevinat, vares haver endevinat el, ella, vostèhagué endevinat, va haver endevinat nosaltreshaguérem endevinat, vem haver endevinat, vàrem haver endevinat vosaltres, vóshaguéreu endevinat, vau haver endevinat, vàreu haver endevinat ells, elles, vostèshagueren endevinat, van haver endevinat, varen haver endevinat
Modo condicional
jo tu el, ella, vostè nosaltres vosaltres, vós ells, elles, vostès
Condicional simple joendevinaria tuendevinaries el, ella, vostèendevinaria nosaltresendevinaríem vosaltres, vósendevinaríeu ells, elles, vostèsendevinarien
Condicional compuesto johauria endevinat, haguera endevinat tuhauries endevinat, hagueres endevinat el, ella, vostèhauria endevinat, haguera endevinat nosaltreshauríem endevinat, haguérem endevinat vosaltres, vóshauríeu endevinat, haguéreu endevinat ells, elles, vostèshaurien endevinat, hagueren endevinat
Modo subjuntivo
que jo que tu que el, que ella, que vostè que nosaltres que vosaltres, que vós que ells, que elles, que vostès
Presente que joendevini, endevine que tuendevinis, endevines que el, que ella, que vostèendevini, endevine que nosaltresendevinem que vosaltres, que vósendevineu que ells, que elles, que vostèsendevinin, endevinen
Pretérito imperfecto que joendevinés, endevinàs, endevinara que tuendevinessis, endevinesses, endevinassis, endevinasses, endevinares que el, que ella, que vostèendevinés, endevinàs, endevinara que nosaltresendevinéssim, endevinéssem, endevinàssim, endevinàssem, endevinàrem que vosaltres, que vósendevinéssiu, endevinésseu, endevinàssiu, endevinàsseu, endevinàreu que ells, que elles, que vostèsendevinessin, endevinessen, endevinassin, endevinassen, endevinaren
Pretérito perfecto que johagi endevinat, haja endevinat que tuhagis endevinat, hages endevinat que el, que ella, que vostèhagi endevinat, haja endevinat que nosaltreshàgim endevinat, hàgem endevinat que vosaltres, que vóshàgiu endevinat, hàgeu endevinat que ells, que elles, que vostèshagin endevinat, hagen endevinat
Pretérito perifrástico que jovagi endevinat, vaja endevinat que tuvagis endevinat, vages endevinat que el, que ella, que vostèvagi endevinat, vaja endevinat que nosaltresvàgim endevinat, vàgem endevinat que vosaltres, que vósvàgiu endevinat, vàgeu endevinat que ells, que elles, que vostèsvagin endevinat, vagen endevinat
Pretérito pluscuamperfecto que johagués endevinat, haguera endevinat que tuhaguessis endevinat, haguesses endevinat, hagueres endevinat que el, que ella, que vostèhagués endevinat, haguera endevinat que nosaltreshaguéssim endevinat, haguéssem endevinat, haguérem endevinat que vosaltres, que vóshaguéssiu endevinat, haguésseu endevinat, haguéreu endevinat que ells, que elles, que vostèshaguessin endevinat, haguessen endevinat, hagueren endevinat
Pretérito anterior que jovagi haver endevinat, vaja haver endevinat que tuvagis haver endevinat, vages haver endevinat que el, que ella, que vostèvagi haver endevinat, vaja haver endevinat que nosaltresvàgim haver endevinat, vàgem haver endevinat que vosaltres, que vósvàgiu haver endevinat, vàgeu haver endevinat que ells, que elles, que vostèsvagin haver endevinat, vagen haver endevinat
Modo imperativo
(tu) (vostè) (nosaltres) (vosaltres, vós) (vostès)
Presente (tu)endevina (vostè)endevini, endevine (nosaltres)endevinem (vosaltres)endevineu, endevinau (vostès)endevinin, endevinen
Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, cambio ortográfico, irregularidad

Judeoespañol

[editar]
endevinár
pronunciación falta agregar
grafías alternativas אינדיבֿינאר, אינדיבﬞינאר

Etimología

[editar]

Si puedes, incorpórala: ver cómo

Verbo intransitivo

[editar]
1
Adivinar (suponer).

Conjugación

[editar]

Información adicional

[editar]

Occitano

[editar]
endevinar
pronunciación (AFI) [endeβi'na]

Etimología

[editar]

Del prefijo en- y devinar.

Verbo intransitivo

[editar]
1
Adivinar.

Información adicional

[editar]

Referencias y notas

[editar]
  1. «endevinar» en Gran diccionari de la llengua catalana. Editorial: Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 1998.