entristeciste
Apariencia
| entristeciste | |
| seseante (AFI) | [ẽn̪t̪ɾist̪eˈsist̪e] |
| no seseante (AFI) | [ẽn̪t̪ɾist̪eˈθist̪e] |
| silabación | en-tris-te-cis-te |
| acentuación | llana |
| longitud silábica | pentasílaba |
| rima | is.te |
Forma verbal
[editar]- 1
- Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de entristecer.