frunciré
Español[editar]
frunciré | |
seseante (AFI) | [fɾun̟.siˈɾe] |
no seseante (AFI) | [fɾun̟.θiˈɾe] |
silabación | frun-ci-ré |
acentuación | aguda |
longitud silábica | trisílaba |
rima | e |
Forma verbal[editar]
- 1
- Primera persona del singular (yo) del futuro de indicativo de fruncir o de fruncirse.