goig
Apariencia
| goig | |
| central (AFI) | [ˈɡot͡ʃ] |
| valenciano (AFI) | [ˈɡot͡ʃ] |
| baleárico (AFI) | [ˈɡot͡ʃ] |
| acentuación | aguda |
| longitud silábica | monosílaba |
Etimología
[editar]Del latín gaudium.
Sustantivo masculino
[editar]- 1 Sentimientos
- Alegría, alegranza, júbilo.
- Ejemplo:
«—Però (perdona’m la meva insistència), l’estimes per a casar-t’hi? El meu goig més gran seria que ho fessis així, que renunciessis a totes les teves follies i trobessis el descans i la felicitat, que tornessis a ésser el que fores un dia.»→ «—Pero (perdóname mi insistencia), ¿la amas para casarte con ella? Mi mayor alegría sería que lo hicieras así, que renunciaras a todas tus locuras y encontraras el descanso y la felicidad, que volvieras a ser lo que fuiste un día».Juan Arbó, Sebastiâ. Tino Costa. 1947.
Traducción: Juan Arbó, Sebastián. Tino Costa. 1947. - Relacionado: felicitat.
- Ejemplo:
- 2 Religión
- Verso dedicado a la Virgen María o a algún otro santo.
Locuciones
[editar]Locuciones con «goig» [▲▼]