haver
Apariencia
| haver | |
| central (AFI) | [əˈβɛ] ⓘ |
| valenciano (AFI) | [aˈveɾ] |
| baleárico (AFI) | [əˈvə] |
| acentuación | aguda |
| longitud silábica | bisílaba |
Etimología 1
[editar]Del latín habēre ('tener'), y este del protoitálico *χab/f-ē-, del protoindoeuropeo *gʰh₁b(ʰ)- o bien *ghabh-.
Verbo auxiliar
[editar]Sustantivo masculino
[editar]haver ¦ plural: havers
Locuciones
[editar]Conjugación
[editar]Conjugación de haver paradigmas: témer, haver (irregular) [▲▼]
| Formas no personales (verboides) | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Infinitivo | haver | haver hagut | ||||
| Gerundio | havent | havent hagut | ||||
| Participio | hagut | |||||
| Formas personales | ||||||
| Modo indicativo | ||||||
| jo | tu | el, ella, vostè | nosaltres | vosaltres, vós | ells, elles, vostès | |
| Presente | jo he | tu has | el, ella, vostè ha | nosaltres hem | vosaltres, vós heu | ells, elles, vostès han |
| Pretérito imperfecto | jo havia | tu havies | el, ella, vostè havia | nosaltres havíem | vosaltres, vós havíeu | ells, elles, vostès havien |
| Pretérito perfecto | jo haguí | tu hagueres | el, ella, vostè hagué | nosaltres haguérem | vosaltres, vós haguéreu | ells, elles, vostès hagueren |
| Pretérito perifrástico | jo vaig hagut | tu vas hagut, vares hagut | el, ella, vostè va hagut | nosaltres vem hagut, vàrem hagut | vosaltres, vós vau hagut, vàreu hagut | ells, elles, vostès van hagut, varen hagut |
| Pretérito pluscuamperfecto | jo havia hagut | tu havies hagut | el, ella, vostè havia hagut | nosaltres havíem hagut | vosaltres, vós havíeu hagut | ells, elles, vostès havien hagut |
| Pretérito perfecto compuesto | jo he hagut | tu has hagut | el, ella, vostè ha hagut | nosaltres hem hagut, havem hagut | vosaltres, vós heu hagut, haveu hagut | ells, elles, vostès han hagut |
| Futuro | jo hauré | tu hauràs | el, ella, vostè haurà | nosaltres haurem | vosaltres, vós haureu | ells, elles, vostès hauran |
| Futuro compuesto | jo hauré hagut | tu hubràs hagut | el, ella, vostè haurà hagut | nosaltres haurem hagut | vosaltres, vós haureu hagut | ells, elles, vostès hauran hagut |
| Pretérito anterior† | jo haguí hagut, vaig haver hagut | tu hagueres hagut, vas haver hagut, vares haver hagut | el, ella, vostè hagué hagut, va haver hagut | nosaltres haguérem hagut, vem haver hagut, vàrem haver hagut | vosaltres, vós haguéreu hagut, vau haver hagut, vàreu haver hagut | ells, elles, vostès hagueren hagut, van haver hagut, varen haver hagut |
| Modo condicional | ||||||
| jo | tu | el, ella, vostè | nosaltres | vosaltres, vós | ells, elles, vostès | |
| Condicional simple | jo hauria, hagueria | tu hauries, hagueries | el, ella, vostè hauria, hagueria | nosaltres hauríem, hagueríem | vosaltres, vós hauríeu, hagueríeu | ells, elles, vostès haurien, haguerien |
| Condicional compuesto | jo hauria hagut, haguera hagut | tu hauries hagut, hagueres hagut | el, ella, vostè hauria hagut, haguera hagut | nosaltres hauríem hagut, haguérem hagut | vosaltres, vós hauríeu hagut, haguéreu hagut | ells, elles, vostès haurien hagut, hagueren hagut |
| Modo subjuntivo | ||||||
| que jo | que tu | que el, que ella, que vostè | que nosaltres | que vosaltres, que vós | que ells, que elles, que vostès | |
| Presente | que jo hagi, haja | que tu hagis, hages | que el, que ella, que vostè hagi, haja | que nosaltres hàgem | que vosaltres, que vós hàgeu | que ells, que elles, que vostès hagin, hagen |
| Pretérito imperfecto | que jo hagués, haguera | que tu haguessis, haguesses, hagueres | que el, que ella, que vostè hagués, haguera | que nosaltres haguéssim, haguéssem, haguérem | que vosaltres, que vós haguéssiu, haguésseu, haguéreu | que ells, que elles, que vostès haguessin, haguessen, hagueren |
| Pretérito perfecto | que jo hagi hagut, haja hagut | que tu hagis hagut, hages hagut | que el, que ella, que vostè hagi hagut, haja hagut | que nosaltres hàgim hagut, hàgem hagut | que vosaltres, que vós hàgiu hagut, hàgeu hagut | que ells, que elles, que vostès hagin hagut, hagen hagut |
| Pretérito perifrástico | que jo vagi hagut, vaja hagut | que tu vagis hagut, vages hagut | que el, que ella, que vostè vagi hagut, vaja hagut | que nosaltres vàgim hagut, vàgem hagut | que vosaltres, que vós vàgiu hagut, vàgeu hagut | que ells, que elles, que vostès vagin hagut, vagen hagut |
| Pretérito pluscuamperfecto | que jo hagués hagut, haguera hagut | que tu haguessis hagut, haguesses hagut, hagueres hagut | que el, que ella, que vostè hagués hagut, haguera hagut | que nosaltres haguéssim hagut, haguéssem hagut, haguérem hagut | que vosaltres, que vós haguéssiu hagut, haguésseu hagut, haguéreu hagut | que ells, que elles, que vostès haguessin hagut, haguessen hagut, hagueren hagut |
| Pretérito anterior† | que jo vagi haver hagut, vaja haver hagut | que tu vagis haver hagut, vages haver hagut | que el, que ella, que vostè vagi haver hagut, vaja haver hagut | que nosaltres vàgim haver hagut, vàgem haver hagut | que vosaltres, que vós vàgiu haver hagut, vàgeu haver hagut | que ells, que elles, que vostès vagin haver hagut, vagen haver hagut |
| Modo imperativo | ||||||
| ― | (tu) | (vostè) | (nosaltres) | (vosaltres, vós) | (vostès) | |
| Presente | ― ― | (tu) ― | (vostè) ― | (nosaltres) ― | (vosaltres) ― | (vostès) ― |
| Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad | ||||||
Información adicional
[editar]- Derivado: havedor.
Etimología 2
[editar]Verbo transitivo
[editar]Judeoespañol
[editar]| haver | |
| pronunciación | falta agregar |
| grafías alternativas | חאב׳יר |
Etimología 1
[editar]Del hebreo חבר.
Sustantivo masculino
[editar]| haver | |
| brasilero (AFI) | /aˈvɛʁ/ |
| europeo (AFI) | /ɐˈveɾ/ |
| silabación | ha-ver |
| acentuación | aguda |
| longitud silábica | bisílaba |
| rimas | ɛʁ, eɾ |
Etimología 1
[editar]Del galaicoportugués aver ('haber'), y este del latín habēre ('tener'), del protoitálico *χab/f-ē-, del protoindoeuropeo *gʰh₁b(ʰ)- o bien *ghabh-.
Verbo auxiliar
[editar]Verbo impersonal
[editar]Verbo intransitivo
[editar]Verbo transitivo
[editar]Sustantivo masculino
[editar]haver ¦ plural: haveres
Locuciones
[editar]Conjugación
[editar]Conjugación de haver paradigma: haver (irregular) [▲▼]
| Formas no personales (verboides) | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Infinitivo | haver | ter havido | ||||
| Gerundio | havendo | tendo havido | ||||
| Participio | havido | |||||
| Formas personales | ||||||
| Modo infinitivo | ||||||
| por eu | por tu | por ele, por ela, por você | por nós | por vós | por vocês, por eles, por elas | |
| Infinitivo simple | por eu haver | por tu haveres | por ele, por ela, por você haver | por nós havermos | por vós haverdes | por vocês, por eles, por elas haverem |
| Infinitivo compuesto | por eu ter havido | por tu teres havido | por ele, por ela, por você ter havido | por nós termos havido | por vós terdes havido | por vocês, por eles, por elas terem havido |
| Modo indicativo | ||||||
| eu | tu | ele, ela, você | nós | vós | vocês, eles, elas | |
| Presente | eu hei | tu hás | ele, ela, você há | nós havemos | vós haveis | vocês, eles, elas hão |
| Pretérito imperfecto | eu havia | tu havias | ele, ela, você havia | nós havíamos | vós havíeis | vocês, eles, elas haviam |
| Pretérito perfecto | eu houve | tu houveste | ele, ela, você houve | nós houvemos | vós houvestes | vocês, eles, elas houveram |
| Pretérito pluscuamperfecto | eu houvera | tu houveras | ele, ela, você houvera | nós houvéramos | vós houvéreis | vocês, eles, elas houveram |
| Pretérito perfecto compuesto | eu tenho havido | tu tens havido | ele, ela, você tem havido | nós temos havido | vós tendes havido | vocês, eles, elas têm havido |
| Pretérito pluscuamperfecto compuesto | eu tinha havido | tu tinhas havido | ele, ela, você tinha havido | nós tínhamos havido | vós tínheis havido | vocês, eles, elas tinham havido |
| Futuro | eu haverei | tu haverás | ele, ela, você haverá | nós haveremos | vós havereis | vocês, eles, elas haverão |
| Futuro compuesto | eu terei havido | tu terás havido | ele, ela, você terá havido | nós teremos havido | vós tereis havido | vocês, eles, elas terão havido |
| Pretérito anterior† | eu tive havido | tu tiveste havido | ele, ela, você teve havido | nós tivemos havido | vós tivestes havido | vocês, eles, elas tiveram havido |
| Modo condicional | ||||||
| eu | tu | ele, ela, você | nós | vós | vocês, eles, elas | |
| Condicional simple | eu haveria | tu haverias | ele, ela, você haveria | nós haveríamos | vós haveríeis | vocês, eles, elas haveriam |
| Condicional compuesto | eu teria havido | tu terias havido | ele, ela, você teria havido | nós teríamos havido | vós teríeis havido | vocês, eles, elas teriam havido |
| Modo subjuntivo | ||||||
| que eu | que tu | que ele, que ela, que você | que nós | que vós | que vocês, que eles, que elas | |
| Presente | que eu haja | que tu hajas | que ele, que ela, que você haja | que nós hajamos | que vós hajais | que vocês, que eles, que elas hajam |
| Pretérito imperfecto | que eu houvesse | que tu houvesses | que ele, que ela, que você houvesse | que nós houvéssemos | que vós houvésseis | que vocês, que eles, que elas houvessem |
| Pretérito perfecto | que eu tenha havido | que tu tenhas havido | que ele, que ela, que você tenha havido | que nós tenhamos havido | que vós tenhais havido | que vocês, que eles, que elas tenham havido |
| Pretérito pluscuamperfecto | que eu tivesse havido | que tu tivesses havido | que ele, que ela, que você tivesse havido | que nós tivéssemos havido | que vós tivésseis havido | que vocês, que eles, que elas tivessem havido |
| Futuro | que eu houver | que tu houveres | que ele, que ela, que você houver | que nós houvermos | que vós houverdes | que vocês, que eles, que elas houverem |
| Futuro compuesto | que eu tiver havido | que tu tiveres havido | que ele, que ela, que você tiver havido | que nós tivermos havido | que vós tiverdes havido | que vocês, que eles, que elas tiverem havido |
| Modo imperativo | ||||||
| ― | (tu) | (você) | (nós) | (vós) | (vocês) | |
| Presente | ― ― | (tu) hᆠ| (você) haja† | (nós) hajamos† | (vós) havei† | (vocês) hajam† |
| Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad | ||||||
Información adicional
[editar]- Derivado: reaver
Referencias y notas
[editar]Categorías:
- Catalán
- CA:Palabras agudas
- CA:Palabras bisílabas
- CA:Palabras provenientes del latín
- CA:Verbos auxiliares
- CA:Verbos
- CA:Sustantivos masculinos
- CA:Sustantivos
- CA:Sustantivos regulares
- CA:Verbos irregulares
- CA:Verbos del paradigma témer
- CA:Verbos del paradigma haver
- CA:Verbos de la segunda conjugación
- CA:Verbos transitivos
- CA:Variantes
- Judeoespañol
- LAD:Palabras sin transcripción fonética
- LAD:Palabras con varias grafías
- LAD:Palabras provenientes del hebreo
- LAD:Sustantivos masculinos
- LAD:Sustantivos
- Portugués
- PT:Palabras agudas
- PT:Palabras bisílabas
- PT:Rimas:ɛʁ
- PT:Rimas:eɾ
- PT:Palabras provenientes del galaicoportugués
- PT:Verbos auxiliares
- PT:Verbos
- PT:Términos formales
- PT:Verbos impersonales
- PT:Verbos intransitivos
- PT:Verbos transitivos
- PT:Términos anticuados
- PT:Sustantivos masculinos
- PT:Sustantivos
- PT:Sustantivos regulares
- PT:Verbos irregulares
- PT:Verbos del paradigma haver
- PT:Verbos de la segunda conjugación