indicatiu

De Wikcionario, el diccionario libre

Catalán[editar]

indicatiu
pronunciación falta agregar

Etimología[editar]

Del latín indicativus.

Adjetivo[editar]

Singular Plural
Masculino indicatiu indicatius
Femenino indicativa indicatives
1
Indicativo; que indica o señala.
  • «Malgrat que el nombre de respostes no és estadísticament significatiu, s'inclouen les comparacions a efectes indicatiusPedreira Font, Ricard (2002). L'Estudiant del futur: la formació dels diplomats en Ciències Empresarials del futur, a Catalunya. Univ. Autònoma de Barcelona. ISBN 9788449022906.
    "A pesar de que el número de respuestas no es estadísticamente significativo, se incluyen las comparaciones a efectos indicativos."
2 Lingüística
Indicativo.
  • «56. El mode indicatiu té cinc temps simples: el mode subjuntiu no en té sinó dos: el present, que es correspon amb el present i el futur de l'indicatiu: [...] l'imperfet, que es correspon amb el present i el condicional de l'indicatiu:» Fabra, Pompeu (2006editorial=Institut d'Estudis Catalans). Volumen 2 de Obres completes: Sil·labari - Gramàtiques de 1918 (curs mitjà), 1928, 1929, 1941 - Cursos orals, Pompeu Fabra. ISBN 9788484377979.
    "56. El modo indicativo tiene cinco tiempos simples: el modo subjuntivo no tiene más que dos: el presente, que se corresponde con el presente y el futuro del indicativo: [...] el imperfecto, que se corresponde con el presente y el condicional del indicativo:"

Sustantivo masculino[editar]

Singular Plural
indicatiu indicatius
3 Lingüística
Indicativo (modo).
  • «És freqüent en el català medieval que les frases condicionals es resolguin adés amb el futur d'indicatiu, adés amb el present d'indicatiu (o amb el pretèrit indefinit d'indicatiu, per subratllar l'aspecte perfectiu), adés amb l'imperfet de subjuntiu, i, encara, amb l'imperfet d'indicatiuMartí i Castell, Joan (2002). Estudi lingüístic dels Usatges de Barcelona: el codi a mitjan segle XII. L'Abadia de Montserrat. ISBN 9788484153603.
    "Es frecuente en el catalán medieval que las frases condicionales se resuelvan bien con el futuro de indicativo, bien con el presente de indicativo (o con el pretérito indefinido de indicativo, para subrayar el aspecto perfectivo), bien con el imperfecto de subjuntivo, e, incluso, con el imperfecto de indicativo."

Véase también[editar]

Referencias y notas[editar]