mèrit
| mèrit | |
| central (AFI) | [ˈmɛ.ɾit] |
| valenciano (AFI) | [ˈmɛ.ɾit] |
| baleárico (AFI) | [ˈmɛ.ɾit] |
| acentuación | llana |
| longitud silábica | bisílaba |
Etimología 1
[editar]Del latín meritum.
Sustantivo masculino
[editar]mèrit ¦ plural: mèrits
- 1
- Mérito.
- Ejemplo:
«Es preguntà què o quins mèrits l’haurien dut fins a aquella trona.»→ «Se preguntó qué o cuáles méritos lo habrían llevado hasta aquel púlpito».Viadel, Francesc. L’estiu dels brivalls. 2021.
Traducción: Viadel, Francesc. El verano de los bribones. 2021. - Ejemplo:
«Senyor Jourdain Senyora, és per mi una glòria ben gran de veure’m prou afortunat per gaudir la joia de rebre el goig que hàgiu tingut la bondat d’acordar-me la gràcia de fer-me l’honor d’honorar-me amb el favor de la vostra presència; i si també tingués el mèrit per merèixer un mèrit com el vostre, (…).»→ «Señor Jourdain: Señora, es para mí una gloria muy grande verme lo bastante afortunado para gozar de la alegría de recibir el placer de que hayáis tenido la bondad de concederme la gracia de hacerme el honor de honrarme con el favor de vuestra presencia; y si también tuviese yo el mérito para merecer un mérito como el vuestro, (…)».Desclot, Miquel. El burgès gentillhome. 2021.
Traducción: Desclot, Miquel. El burgués hidalgo. 2021.
- Ejemplo:
Locuciones
[editar]Véase también
[editar]
Etimología 2
[editar]Del latín meritus.
Adjetivo
[editar]mèrit (irregular) ¦ plural: mèrits ¦ femenino: mèrita ¦ femenino plural: mèrites
- 1
- Digno, benemérito.
- Uso: obsoleto.