mossegar

Catalán

mossegar
central (AFI)	[mu.səˈɣa]
valenciano (AFI)	[mo.seˈɣaɾ]
baleárico (AFI)	[mo.səˈɣa]
acentuación	aguda
longitud silábica	trisílaba

Etimología

Del latín morsicāre, de morsus.

Verbo transitivo

1

Morder.

Conjugación

Conjugación de mossegar  paradigma: jugar (regular) [▲▼]

Formas no personales (verboides)
Infinitivo	mossegar		haver mossegat
Gerundio	mossegant		havent mossegat
Participio	mossegat
Formas personales
Modo indicativo
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Presente	jo mossego, mossegue, mossegui, mosseg	tu mossegues	ell, ella, vostè mossega	nosaltres mosseguem, mossegam	vosaltres, vós mossegueu, mossegau	ells, elles, vostès mosseguen
Pretérito imperfecto	jo mossegava	tu mossegaves	ell, ella, vostè mossegava	nosaltres mossegàvem	vosaltres, vós mossegàveu	ells, elles, vostès mossegaven
Pretérito perfecto	jo mosseguí	tu mossegares	ell, ella, vostè mossegà	nosaltres mossegàrem	vosaltres, vós mossegàreu	ells, elles, vostès mossegaren
Pretérito perifrástico	jo vaig mossegar	tu vas mossegar, vares mossegar	ell, ella, vostè va mossegar	nosaltres vem mossegar, vàrem mossegar	vosaltres, vós vau mossegar, vàreu mossegar	ells, elles, vostès van mossegar, varen mossegar
Pretérito pluscuamperfecto	jo havia mossegat	tu havies mossegat	ell, ella, vostè havia mossegat	nosaltres havíem mossegat	vosaltres, vós havíeu mossegat	ells, elles, vostès havien mossegat
Pretérito perfecto compuesto	jo he mossegat	tu has mossegat	ell, ella, vostè ha mossegat	nosaltres hem mossegat, havem mossegat	vosaltres, vós heu mossegat, haveu mossegat	ells, elles, vostès han mossegat
Futuro	jo mossegaré	tu mossegaràs	ell, ella, vostè mossegarà	nosaltres mossegarem	vosaltres, vós mossegareu	ells, elles, vostès mossegaran
Futuro compuesto	jo hauré mossegat	tu hauràs mossegat	ell, ella, vostè haurà mossegat	nosaltres haurem mossegat	vosaltres, vós haureu mossegat	ells, elles, vostès hauran mossegat
Pretérito anterior†	jo haguí mossegat, vaig haver mossegat	tu hagueres mossegat, vas haver mossegat, vares haver mossegat	ell, ella, vostè hagué mossegat, va haver mossegat	nosaltres haguérem mossegat, vem haver mossegat, vàrem haver mossegat	vosaltres, vós haguéreu mossegat, vau haver mossegat, vàreu haver mossegat	ells, elles, vostès hagueren mossegat, van haver mossegat, varen haver mossegat
Modo condicional
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Condicional simple	jo mossegaria	tu mossegaries	ell, ella, vostè mossegaria	nosaltres mossegaríem	vosaltres, vós mossegaríeu	ells, elles, vostès mossegarien
Condicional compuesto	jo hauria mossegat, haguera mossegat	tu hauries mossegat, hagueres mossegat	ell, ella, vostè hauria mossegat, haguera mossegat	nosaltres hauríem mossegat, haguérem mossegat	vosaltres, vós hauríeu mossegat, haguéreu mossegat	ells, elles, vostès haurien mossegat, hagueren mossegat
Modo subjuntivo
	que jo	que tu	que ell, que ella, que vostè	que nosaltres	que vosaltres, que vós	que ells, que elles, que vostès
Presente	que jo mossegui, mossegue	que tu mosseguis, mossegues	que ell, que ella, que vostè mossegui, mossegue	que nosaltres mosseguem	que vosaltres, que vós mossegueu	que ells, que elles, que vostès mosseguin, mosseguen
Pretérito imperfecto	que jo mossegués, mossegàs, mossegara	que tu mosseguessis, mosseguesses, mossegassis, mossegasses, mossegares	que ell, que ella, que vostè mossegués, mossegàs, mossegara	que nosaltres mosseguéssim, mosseguéssem, mossegàssim, mossegàssem, mossegàrem	que vosaltres, que vós mosseguéssiu, mosseguésseu, mossegàssiu, mossegàsseu, mossegàreu	que ells, que elles, que vostès mosseguessin, mosseguessen, mossegassin, mossegassen, mossegaren
Pretérito perfecto	que jo hagi mossegat, haja mossegat	que tu hagis mossegat, hages mossegat	que ell, que ella, que vostè hagi mossegat, haja mossegat	que nosaltres hàgim mossegat, hàgem mossegat	que vosaltres, que vós hàgiu mossegat, hàgeu mossegat	que ells, que elles, que vostès hagin mossegat, hagen mossegat
Pretérito perifrástico	que jo vagi mossegar, vaja mossegar	que tu vagis mossegar, vages mossegar	que ell, que ella, que vostè vagi mossegar, vaja mossegar	que nosaltres vàgim mossegar, vàgem mossegar	que vosaltres, que vós vàgiu mossegar, vàgeu mossegar	que ells, que elles, que vostès vagin mossegar, vagen mossegar
Pretérito pluscuamperfecto	que jo hagués mossegat, haguera mossegat	que tu haguessis mossegat, haguesses mossegat, hagueres mossegat	que ell, que ella, que vostè hagués mossegat, haguera mossegat	que nosaltres haguéssim mossegat, haguéssem mossegat, haguérem mossegat	que vosaltres, que vós haguéssiu mossegat, haguésseu mossegat, haguéreu mossegat	que ells, que elles, que vostès haguessin mossegat, haguessen mossegat, hagueren mossegat
Pretérito anterior†	que jo vagi haver mossegat, vaja haver mossegat	que tu vagis haver mossegat, vages haver mossegat	que ell, que ella, que vostè vagi haver mossegat, vaja haver mossegat	que nosaltres vàgim haver mossegat, vàgem haver mossegat	que vosaltres, que vós vàgiu haver mossegat, vàgeu haver mossegat	que ells, que elles, que vostès vagin haver mossegat, vagen haver mossegat
Modo imperativo
	―	(tu)	(vostè)	(nosaltres)	(vosaltres, vós)	(vostès)
Presente	― ―	(tu) mossega	(vostè) mossegui, mossegue	(nosaltres) mosseguem	(vosaltres) mossegueu, mossegau	(vostès) mosseguin, mosseguen
Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad