| Formas no personales (verboides) |
| Infinitivo |
vendre |
haver venut, haver vengut |
| Gerundio |
venent |
havent venut, havent vengut |
| Participio |
venut, vengut |
| Formas personales |
| Modo indicativo |
|
jo |
tu |
el, ella, vostè |
nosaltres |
vosaltres, vós |
ells, elles, vostès |
| Presente |
jo venc |
tu vens |
el, ella, vostè ven |
nosaltres venem |
vosaltres, vós veneu |
ells, elles, vostès venen |
| Pretérito imperfecto |
jo venia |
tu venies |
el, ella, vostè venia |
nosaltres veníem |
vosaltres, vós veníeu |
ells, elles, vostès venien |
| Pretérito perfecto |
jo venguí, vení |
tu vengueres, veneres |
el, ella, vostè vengué, vené |
nosaltres venguérem, venérem |
vosaltres, vós venguéreu, venéreu |
ells, elles, vostès vengueren, veneren |
| Pretérito perifrástico |
jo vaig venut, vaig vengut |
tu vas venut, vares venut, vas vengut, vares vengut |
el, ella, vostè va venut, va vengut |
nosaltres vem venut, vàrem venut, vem vengut, vàrem vengut |
vosaltres, vós vau venut, vàreu venut, vau vengut, vàreu vengut |
ells, elles, vostès van venut, varen venut, van vengut, varen vengut |
| Pretérito pluscuamperfecto |
jo havia venut, havia vengut |
tu havies venut, havies vengut |
el, ella, vostè havia venut, havia vengut |
nosaltres havíem venut, havíem vengut |
vosaltres, vós havíeu venut, havíeu vengut |
ells, elles, vostès havien venut, havien vengut |
| Pretérito perfecto compuesto |
jo he venut, he vengut |
tu has venut, has vengut |
el, ella, vostè ha venut, ha vengut |
nosaltres hem venut, havem venut, hem vengut, havem vengut |
vosaltres, vós heu venut, haveu venut, heu vengut, haveu vengut |
ells, elles, vostès han venut, han vengut |
| Futuro |
jo vendré |
tu vendràs |
el, ella, vostè vendrà |
nosaltres vendrem |
vosaltres, vós vendreu |
ells, elles, vostès vendran |
| Futuro compuesto |
jo hauré venut, hauré vengut |
tu hubràs venut, hubràs vengut |
el, ella, vostè haurà venut, haurà vengut |
nosaltres haurem venut, haurem vengut |
vosaltres, vós haureu venut, haureu vengut |
ells, elles, vostès hauran venut, hauran vengut |
| Pretérito anterior† |
jo haguí venut, vaig haver venut, haguí vengut, vaig haver vengut |
tu hagueres venut, vas haver venut, vares haver venut, hagueres vengut, vas haver vengut, vares haver vengut |
el, ella, vostè hagué venut, va haver venut, hagué vengut, va haver vengut |
nosaltres haguérem venut, vem haver venut, vàrem haver venut, haguérem vengut, vem haver vengut, vàrem haver vengut |
vosaltres, vós haguéreu venut, vau haver venut, vàreu haver venut, haguéreu vengut, vau haver vengut, vàreu haver vengut |
ells, elles, vostès hagueren venut, van haver venut, varen haver venut, hagueren vengut, van haver vengut, varen haver vengut |
| Modo condicional |
|
jo |
tu |
el, ella, vostè |
nosaltres |
vosaltres, vós |
ells, elles, vostès |
| Condicional simple |
jo vendria |
tu vendries |
el, ella, vostè vendria |
nosaltres vendríem |
vosaltres, vós vendríeu |
ells, elles, vostès vendrien |
| Condicional compuesto |
jo hauria venut, haguera venut, hauria vengut, haguera vengut |
tu hauries venut, hagueres venut, hauries vengut, hagueres vengut |
el, ella, vostè hauria venut, haguera venut, hauria vengut, haguera vengut |
nosaltres hauríem venut, haguérem venut, hauríem vengut, haguérem vengut |
vosaltres, vós hauríeu venut, haguéreu venut, hauríeu vengut, haguéreu vengut |
ells, elles, vostès haurien venut, hagueren venut, haurien vengut, hagueren vengut |
| Modo subjuntivo |
|
que jo |
que tu |
que el, que ella, que vostè |
que nosaltres |
que vosaltres, que vós |
que ells, que elles, que vostès |
| Presente |
que jo vengui, venga |
que tu venguis, vengues |
que el, que ella, que vostè vengui, venga |
que nosaltres venguem |
que vosaltres, que vós vengueu |
que ells, que elles, que vostès venguin, venguen |
| Pretérito imperfecto |
que jo vengués, venés, venguera, venera |
que tu venguessis, venessis, venguesses, venesses, vengueres, veneres |
que el, que ella, que vostè vengués, venés, venguera, venera |
que nosaltres venguéssim, venéssim, venguéssem, venéssem, venguérem, venérem |
que vosaltres, que vós venguéssiu, venéssiu, venguésseu, venésseu, venguéreu, venéreu |
que ells, que elles, que vostès venguessin, venessin, venguessen, venessen, vengueren, veneren |
| Pretérito perfecto |
que jo hagi venut, haja venut, hagi vengut, haja vengut |
que tu hagis venut, hages venut, hagis vengut, hages vengut |
que el, que ella, que vostè hagi venut, haja venut, hagi vengut, haja vengut |
que nosaltres hàgim venut, hàgem venut, hàgim vengut, hàgem vengut |
que vosaltres, que vós hàgiu venut, hàgeu venut, hàgiu vengut, hàgeu vengut |
que ells, que elles, que vostès hagin venut, hagen venut, hagin vengut, hagen vengut |
| Pretérito perifrástico |
que jo vagi venut, vaja venut, vagi vengut, vaja vengut |
que tu vagis venut, vages venut, vagis vengut, vages vengut |
que el, que ella, que vostè vagi venut, vaja venut, vagi vengut, vaja vengut |
que nosaltres vàgim venut, vàgem venut, vàgim vengut, vàgem vengut |
que vosaltres, que vós vàgiu venut, vàgeu venut, vàgiu vengut, vàgeu vengut |
que ells, que elles, que vostès vagin venut, vagen venut, vagin vengut, vagen vengut |
| Pretérito pluscuamperfecto |
que jo hagués venut, haguera venut, hagués vengut, haguera vengut |
que tu haguessis venut, haguesses venut, hagueres venut, haguessis vengut, haguesses vengut, hagueres vengut |
que el, que ella, que vostè hagués venut, haguera venut, hagués vengut, haguera vengut |
que nosaltres haguéssim venut, haguéssem venut, haguérem venut, haguéssim vengut, haguéssem vengut, haguérem vengut |
que vosaltres, que vós haguéssiu venut, haguésseu venut, haguéreu venut, haguéssiu vengut, haguésseu vengut, haguéreu vengut |
que ells, que elles, que vostès haguessin venut, haguessen venut, hagueren venut, haguessin vengut, haguessen vengut, hagueren vengut |
| Pretérito anterior† |
que jo vagi haver venut, vaja haver venut, vagi haver vengut, vaja haver vengut |
que tu vagis haver venut, vages haver venut, vagis haver vengut, vages haver vengut |
que el, que ella, que vostè vagi haver venut, vaja haver venut, vagi haver vengut, vaja haver vengut |
que nosaltres vàgim haver venut, vàgem haver venut, vàgim haver vengut, vàgem haver vengut |
que vosaltres, que vós vàgiu haver venut, vàgeu haver venut, vàgiu haver vengut, vàgeu haver vengut |
que ells, que elles, que vostès vagin haver venut, vagen haver venut, vagin haver vengut, vagen haver vengut |
| Modo imperativo |
|
― |
(tu) |
(vostè) |
(nosaltres) |
(vosaltres, vós) |
(vostès) |
| Presente |
― ― |
(tu) ven |
(vostè) vengui, venga |
(nosaltres) venguem |
(vosaltres) veneu |
(vostès) venguin, venguen |
| Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad |
|
