abagune
Vasco[editar]
| abagune | |
| pronunciación (AFI) | [a.β̞a.ɣ̞u.ne] |
| Indefinido | Singular | Plural | |
|---|---|---|---|
| Absolutivo | abagune | abagunea | abaguneak |
| Ergativo | abagunek | abaguneak | abaguneek |
| Dativo | abaguneri | abaguneari | abaguneei |
| Genitivo | abaguneren | abagunearen | abaguneen |
| Comitativo | abagunerekin | abagunearekin | abaguneekin |
| Benefactivo | abagunerentzat | abagunearentzat | abaguneentzat |
| Causativo | abagunerengatik | abagunearengatik | abaguneengatik |
| Instrumental | abagunez | abaguneaz | abaguneez |
| Inesivo | abagunetan | abagunean | abaguneetan |
| Separativo | abagunetako | abaguneko | abaguneetako |
| Adlativo | abagunetara | abagunera | abaguneetara |
| Adl. extremo | abagunetaraino | abaguneraino | abaguneetaraino |
| Ac. adlativo | abagunetarantz | abagunerantz | abaguneetarantz |
| Adverbial | abagunetarako | abagunerako | abaguneetarako |
| Ablativo | abagunetatik | abagunetik | abaguneetatik |
| Partitivo | abagunerik | - |
-
|
| Prolativo | abagunetzat | - |
-
|
Etimología[editar]
Si puedes, incorpórala: ver cómo.
Sustantivo inanimado[editar]
- 1
- Ocasión, oportunidad.