esperdecisteis
Español[editar]
esperdecisteis | |
seseante (AFI) | [es.peɾ.ð̞eˈsis.t̪ei̯s] |
no seseante (AFI) | [es.peɾ.ð̞eˈθis.t̪ei̯s] |
silabación | es-per-de-cis-teis |
acentuación | llana |
longitud silábica | pentasílaba |
rima | is.teis |
Forma verbal[editar]
- 1
- Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito perfecto simple de indicativo de esperdecir.