col·laborador
Catalán[editar]
| col·laborador | |
| central (AFI) | [kul.lə.βu.ɾəˈðo] |
| valenciano (AFI) | [kol.la.bo.ɾaˈðoɾ] |
| baleárico (AFI) | [kol.lə.bo.ɾəˈðo] |
| acentuación | aguda |
| longitud silábica | pentasílaba |
| rima | o |
Etimología 1[editar]
Del latín collaboratorem, y este del latín collaboratus, del latín collaboro, del latín laboro. Atestiguado desde 1839.
Adjetivo[editar]
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Masculino | col·laborador | col·laboradors |
| Femenino | col·laboradora | col·laboradores |
- 1
- Colaborador.
Sustantivo masculino[editar]
| Singular | Plural |
|---|---|
| col·laborador | col·laboradors |
- 2
- Colaborador.
- Hiperónimo: persona.
- Relacionado: col·laboradora.
Información adicional[editar]
- Derivados: col·laboració, col·laboracionisme, col·laboracionista, col·laborar
Referencias y notas[editar]
- VV.AA. (1998) "col·laborador". En: Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans