Ir al contenido

imperatiu

De Wikcionario, el diccionario libre
imperatiu
central (AFI) [im.pə.ɾəˈtiw]
valenciano (AFI) [im.pe.ɾaˈtiw]
baleárico (AFI) [im.pə.ɾəˈtiw]
acentuación aguda
longitud silábica tetrasílaba
rima iw

Etimología

[editar]

Del latín imperativus.

Adjetivo

[editar]
Singular Plural
Masculino imperatiu imperatius
Femenino imperativa imperatives
1
Imperativo (preceptivo)
  • Ejemplo:

En la democràcia parlamentària sense mandat imperatiu i sense partits amb base social s'aconsegueix desenvolupar de manera força coherent un ideal republicà que pot ajudar a legitimar la democràcia.Institucions socials y politiques contemporànies. Editado por: Editorial UOC. 2002. ISBN: 8484290182.

2 Lingüística
Imperativo
  • Ejemplo:

Les formes que revesteix el verb en les proposicions imperatives afirmatives, són les formes del mode imperatiu.Pompeu Fabra. Obres completes, volumen 2 (1918). Editado por: Jordi Mir, Joan Solà. Editorial: Institut d'Estudis Catalans. 2002. ISBN: 8484377970.

Sustantivo masculino

[editar]
Singular Plural
imperatiu imperatius
3
Imperativo (exigencia)
  • Ejemplo:

Malgrat que la seva noció sigui específicament sobrenatural, existeix l'imperatiu de la caritat: [...]Camilo Torres. La revolució, imperatiu cristià. Editado por: Nova terra. 1968.

4 Lingüística
Imperativo (modo)
  • Ejemplo:

D'aquí ve que hi hagi en llatí un imperatiu present i un imperatiu futur.Esperanza Borrel i Vidal. Llatí, llengua i cultura. Editorial: Editorial UOC. 1997. ISBN: 8483181509.

Referencias y notas

[editar]