imperatiu
imperatiu | |
central (AFI) | [im.pə.ɾəˈtiw] |
valenciano (AFI) | [im.pe.ɾaˈtiw] |
baleárico (AFI) | [im.pə.ɾəˈtiw] |
acentuación | aguda |
longitud silábica | tetrasílaba |
rima | iw |
Etimología
[editar]Del latín imperativus.
Adjetivo
[editar]Singular | Plural | |
---|---|---|
Masculino | imperatiu | imperatius |
Femenino | imperativa | imperatives |
- 1
- Imperativo (preceptivo)
- Ejemplo:
En la democràcia parlamentària sense mandat imperatiu i sense partits amb base social s'aconsegueix desenvolupar de manera força coherent un ideal republicà que pot ajudar a legitimar la democràcia.Institucions socials y politiques contemporànies. Editado por: Editorial UOC. 2002. ISBN: 8484290182.
- 2 Lingüística
- Imperativo
- Ejemplo:
Les formes que revesteix el verb en les proposicions imperatives afirmatives, són les formes del mode imperatiu.Pompeu Fabra. Obres completes, volumen 2 (1918). Editado por: Jordi Mir, Joan Solà. Editorial: Institut d'Estudis Catalans. 2002. ISBN: 8484377970.
Sustantivo masculino
[editar]Singular | Plural |
---|---|
imperatiu | imperatius |
- 3
- Imperativo (exigencia)
- Ejemplo:
Malgrat que la seva noció sigui específicament sobrenatural, existeix l'imperatiu de la caritat: [...]Camilo Torres. La revolució, imperatiu cristià. Editado por: Nova terra. 1968.
- 4 Lingüística
- Imperativo (modo)
- Ejemplo:
D'aquí ve que hi hagi en llatí un imperatiu present i un imperatiu futur.Esperanza Borrel i Vidal. Llatí, llengua i cultura. Editorial: Editorial UOC. 1997. ISBN: 8483181509.