imperatiu

Catalán

imperatiu
central (AFI)	[im.pə.ɾəˈtiw]
valenciano (AFI)	[im.pe.ɾaˈtiw]
baleárico (AFI)	[im.pə.ɾəˈtiw]
acentuación	aguda
longitud silábica	tetrasílaba
rima	iw

Etimología

Del latín imperativus.

Adjetivo

	Singular	Plural
Masculino	imperatiu	imperatius
Femenino	imperativa	imperatives

1

Imperativo (preceptivo)

• Ejemplo: 

  En la democràcia parlamentària sense mandat imperatiu i sense partits amb base social s'aconsegueix desenvolupar de manera força coherent un ideal republicà que pot ajudar a legitimar la democràcia.Institucions socials y politiques contemporànies. Editado por: Editorial UOC. 2002. ISBN: 8484290182.

2 Lingüística

Imperativo

• Ejemplo: 

  Les formes que revesteix el verb en les proposicions imperatives afirmatives, són les formes del mode imperatiu.Pompeu Fabra. Obres completes, volumen 2 (1918). Editado por: Jordi Mir, Joan Solà. Editorial: Institut d'Estudis Catalans. 2002. ISBN: 8484377970.

Sustantivo masculino

Singular	Plural
imperatiu	imperatius

3

Imperativo (exigencia)

• Ejemplo: 

  Malgrat que la seva noció sigui específicament sobrenatural, existeix l'imperatiu de la caritat: [...]Camilo Torres. La revolució, imperatiu cristià. Editado por: Nova terra. 1968.

4 Lingüística

Imperativo (modo)

• Ejemplo: 

  D'aquí ve que hi hagi en llatí un imperatiu present i un imperatiu futur.Esperanza Borrel i Vidal. Llatí, llengua i cultura. Editorial: Editorial UOC. 1997. ISBN: 8483181509.