imperatiu

De Wikcionario, el diccionario libre
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

Catalán[editar]

 imperatiu
Pronunciación (AFI):  Si puedes, ¡incorpórala!

Etimología[editar]

Del latín imperativus.

Adjetivo[editar]

Singular Plural
Masculino imperatiu imperatius
Femenino imperativa imperatives
1
Imperativo (preceptivo)
  • Ejemplo:
«En la democràcia parlamentària sense mandat imperatiu i sense partits amb base social s'aconsegueix desenvolupar de manera força coherent un ideal republicà que pot ajudar a legitimar la democràcia.»  (2002) en Editorial UOC: Institucions socials y politiques contemporànies. ISBN 8484290182, 9788484290186.
2 Lingüística.
Imperativo
  • Ejemplo:
«Les formes que revesteix el verb en les proposicions imperatives afirmatives, són les formes del mode imperatiu.» Fabra, Pompeu (2002 [1918]). en Jordi Mir, Joan Solà: Obres completes, volumen 2. Institut d'Estudis Catalans. ISBN 8484377970, 9788484377979.

Sustantivo masculino[editar]

Singular Plural
imperatiu imperatius
3
Imperativo (exigencia)
  • Ejemplo:
«Malgrat que la seva noció sigui específicament sobrenatural, existeix l'imperatiu de la caritat: [...]» Torres, Camilo (1968). en Nova terra: La revolució, imperatiu cristià.
4 Lingüística.
Imperativo (modo)
  • Ejemplo:
«D'aquí ve que hi hagi en llatí un imperatiu present i un imperatiu futur.» Borrel i Vidal, Esperanza (1997). Llatí, llengua i cultura. Editorial UOC. ISBN 8483181509, 9788483181508.

Referencias y notas[editar]