berlingareis
Español[editar]
berlingareis | |
pronunciación (AFI) | [beɾ.liŋˈɡa.ɾei̯s] |
silabación | ber-lin-ga-reis |
acentuación | llana |
longitud silábica | tetrasílaba |
rima | a.ɾeis |
Forma verbal[editar]
- 1
- Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de berlingar.
- Uso: anticuado.