caure

Catalán

caure
central (AFI)	[ˈkaw.ɾə]
valenciano (AFI)	[ˈkaw.ɾe]
baleárico (AFI)	[ˈkaw.ɾə]
acentuación	llana
longitud silábica	bisílaba

Etimología

Si puedes, incorpórala: ver cómo.

Verbo intransitivo

1

Caer.

Conjugación

Conjugación de caure  paradigma: caure (irregular) [▲▼]

Formas no personales (verboides)
Infinitivo	caure		haver caigut
Gerundio	caient		havent caigut
Participio	caigut
Formas personales
Modo indicativo
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Presente	jo caic	tu caus	ell, ella, vostè cau	nosaltres caiem	vosaltres, vós caieu	ells, elles, vostès cauen
Pretérito imperfecto	jo queia	tu queies	ell, ella, vostè queia	nosaltres quèiem	vosaltres, vós quèieu	ells, elles, vostès queien
Pretérito perfecto	jo caiguí	tu caigueres	ell, ella, vostè caigué	nosaltres caiguérem	vosaltres, vós caiguéreu	ells, elles, vostès caigueren
Pretérito perifrástico	jo vaig caure	tu vas caure, vares caure	ell, ella, vostè va caure	nosaltres vem caure, vàrem caure	vosaltres, vós vau caure, vàreu caure	ells, elles, vostès van caure, varen caure
Pretérito pluscuamperfecto	jo havia caigut	tu havies caigut	ell, ella, vostè havia caigut	nosaltres havíem caigut	vosaltres, vós havíeu caigut	ells, elles, vostès havien caigut
Pretérito perfecto compuesto	jo he caigut	tu has caigut	ell, ella, vostè ha caigut	nosaltres hem caigut, havem caigut	vosaltres, vós heu caigut, haveu caigut	ells, elles, vostès han caigut
Futuro	jo cauré	tu cauràs	ell, ella, vostè caurà	nosaltres caurem	vosaltres, vós caureu	ells, elles, vostès cauran
Futuro compuesto	jo hauré caigut	tu hauràs caigut	ell, ella, vostè haurà caigut	nosaltres haurem caigut	vosaltres, vós haureu caigut	ells, elles, vostès hauran caigut
Pretérito anterior†	jo haguí caigut, vaig haver caigut	tu hagueres caigut, vas haver caigut, vares haver caigut	ell, ella, vostè hagué caigut, va haver caigut	nosaltres haguérem caigut, vem haver caigut, vàrem haver caigut	vosaltres, vós haguéreu caigut, vau haver caigut, vàreu haver caigut	ells, elles, vostès hagueren caigut, van haver caigut, varen haver caigut
Modo condicional
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Condicional simple	jo cauria	tu cauries	ell, ella, vostè cauria	nosaltres cauríem	vosaltres, vós cauríeu	ells, elles, vostès caurien
Condicional compuesto	jo hauria caigut, haguera caigut	tu hauries caigut, hagueres caigut	ell, ella, vostè hauria caigut, haguera caigut	nosaltres hauríem caigut, haguérem caigut	vosaltres, vós hauríeu caigut, haguéreu caigut	ells, elles, vostès haurien caigut, hagueren caigut
Modo subjuntivo
	que jo	que tu	que ell, que ella, que vostè	que nosaltres	que vosaltres, que vós	que ells, que elles, que vostès
Presente	que jo caigui, caiga	que tu caiguis, caigues	que ell, que ella, que vostè caigui, caiga	que nosaltres caiguem	que vosaltres, que vós caigueu	que ells, que elles, que vostès caiguin, caiguen
Pretérito imperfecto	que jo caigués, caiguera	que tu caiguessis, caiguesses, caigueres	que ell, que ella, que vostè caigués, caiguera	que nosaltres caiguéssim, caiguéssem, caiguérem	que vosaltres, que vós caiguéssiu, caiguésseu, caiguéreu	que ells, que elles, que vostès caiguessin, caiguessen, caigueren
Pretérito perfecto	que jo hagi caigut, haja caigut	que tu hagis caigut, hages caigut	que ell, que ella, que vostè hagi caigut, haja caigut	que nosaltres hàgim caigut, hàgem caigut	que vosaltres, que vós hàgiu caigut, hàgeu caigut	que ells, que elles, que vostès hagin caigut, hagen caigut
Pretérito perifrástico	que jo vagi caure, vaja caure	que tu vagis caure, vages caure	que ell, que ella, que vostè vagi caure, vaja caure	que nosaltres vàgim caure, vàgem caure	que vosaltres, que vós vàgiu caure, vàgeu caure	que ells, que elles, que vostès vagin caure, vagen caure
Pretérito pluscuamperfecto	que jo hagués caigut, haguera caigut	que tu haguessis caigut, haguesses caigut, hagueres caigut	que ell, que ella, que vostè hagués caigut, haguera caigut	que nosaltres haguéssim caigut, haguéssem caigut, haguérem caigut	que vosaltres, que vós haguéssiu caigut, haguésseu caigut, haguéreu caigut	que ells, que elles, que vostès haguessin caigut, haguessen caigut, hagueren caigut
Pretérito anterior†	que jo vagi haver caigut, vaja haver caigut	que tu vagis haver caigut, vages haver caigut	que ell, que ella, que vostè vagi haver caigut, vaja haver caigut	que nosaltres vàgim haver caigut, vàgem haver caigut	que vosaltres, que vós vàgiu haver caigut, vàgeu haver caigut	que ells, que elles, que vostès vagin haver caigut, vagen haver caigut
Modo imperativo
	―	(tu)	(vostè)	(nosaltres)	(vosaltres, vós)	(vostès)
Presente	― ―	(tu) cau	(vostè) caigui, caiga	(nosaltres) caiguem	(vosaltres) caieu	(vostès) caiguin, caiguen
Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad