desasiéntense
Apariencia
| desasiéntense | |
| pronunciación (AFI) | [d̪esaˈsjẽn̪t̪ẽnse] |
| silabación | des-a-sién-ten-se |
| acentuación | esdrújula |
| longitud silábica | pentasílaba |
| rima | en.ten.se |
Forma verbal
[editar]- 1
- Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desasentarse (con el pronombre «se» enclítico).