esperdeciste
Español[editar]
esperdeciste | |
seseante (AFI) | [es.peɾ.ð̞eˈsis.t̪e] |
no seseante (AFI) | [es.peɾ.ð̞eˈθis.t̪e] |
silabación | es-per-de-cis-te |
acentuación | llana |
longitud silábica | pentasílaba |
rima | is.te |
Forma verbal[editar]
- 1
- Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de esperdecir.