anar

Catalán

anar
central (AFI)	[əˈna]
valenciano (AFI)	[aˈnaɾ]
baleárico (AFI)	[əˈna]
acentuación	aguda
longitud silábica	bisílaba

Etimología

Si puedes, incorpórala: ver cómo.

Verbo intransitivo

1

Ir

Conjugación

Conjugación de anar  paradigma: anar (irregular) [▲▼]

Formas no personales (verboides)
Infinitivo	anar		haver anat
Gerundio	anant		havent anat
Participio	anat
Formas personales
Modo indicativo
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Presente	jo vaig	tu vas	ell, ella, vostè va	nosaltres anem, anam	vosaltres, vós aneu, anau	ells, elles, vostès van
Pretérito imperfecto	jo anava	tu anaves	ell, ella, vostè anava	nosaltres anàvem	vosaltres, vós anàveu	ells, elles, vostès anaven
Pretérito perfecto	jo aní	tu anares	ell, ella, vostè anà	nosaltres anàrem	vosaltres, vós anàreu	ells, elles, vostès anaren
Pretérito perifrástico	jo vaig anar	tu vas anar, vares anar	ell, ella, vostè va anar	nosaltres vem anar, vàrem anar	vosaltres, vós vau anar, vàreu anar	ells, elles, vostès van anar, varen anar
Pretérito pluscuamperfecto	jo havia anat	tu havies anat	ell, ella, vostè havia anat	nosaltres havíem anat	vosaltres, vós havíeu anat	ells, elles, vostès havien anat
Pretérito perfecto compuesto	jo he anat	tu has anat	ell, ella, vostè ha anat	nosaltres hem anat, havem anat	vosaltres, vós heu anat, haveu anat	ells, elles, vostès han anat
Futuro	jo aniré, iré	tu aniràs, iràs	ell, ella, vostè anirà, irà	nosaltres anirem, irem	vosaltres, vós anireu, ireu	ells, elles, vostès aniran, iran
Futuro compuesto	jo hauré anat	tu hauràs anat	ell, ella, vostè haurà anat	nosaltres haurem anat	vosaltres, vós haureu anat	ells, elles, vostès hauran anat
Pretérito anterior†	jo haguí anat, vaig haver anat	tu hagueres anat, vas haver anat, vares haver anat	ell, ella, vostè hagué anat, va haver anat	nosaltres haguérem anat, vem haver anat, vàrem haver anat	vosaltres, vós haguéreu anat, vau haver anat, vàreu haver anat	ells, elles, vostès hagueren anat, van haver anat, varen haver anat
Modo condicional
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Condicional simple	jo aniria, iria	tu aniries, iries	ell, ella, vostè aniria, iria	nosaltres aniríem, iríem	vosaltres, vós aniríeu, iríeu	ells, elles, vostès anirien, irien
Condicional compuesto	jo hauria anat, haguera anat	tu hauries anat, hagueres anat	ell, ella, vostè hauria anat, haguera anat	nosaltres hauríem anat, haguérem anat	vosaltres, vós hauríeu anat, haguéreu anat	ells, elles, vostès haurien anat, hagueren anat
Modo subjuntivo
	que jo	que tu	que ell, que ella, que vostè	que nosaltres	que vosaltres, que vós	que ells, que elles, que vostès
Presente	que jo vagi, vage	que tu vagis, vages	que ell, que ella, que vostè vagi, vage	que nosaltres anem	que vosaltres, que vós aneu	que ells, que elles, que vostès vagin, vagen
Pretérito imperfecto	que jo anés, anàs, anara	que tu anessis, anesses, anassis, anasses, anares	que ell, que ella, que vostè anés, anàs, anara	que nosaltres anéssim, anéssem, anàssim, anàssem, anàrem	que vosaltres, que vós anéssiu, anésseu, anàssiu, anàsseu, anàreu	que ells, que elles, que vostès anessin, anessen, anassin, anassen, anaren
Pretérito perfecto	que jo hagi anat, haja anat	que tu hagis anat, hages anat	que ell, que ella, que vostè hagi anat, haja anat	que nosaltres hàgim anat, hàgem anat	que vosaltres, que vós hàgiu anat, hàgeu anat	que ells, que elles, que vostès hagin anat, hagen anat
Pretérito perifrástico	que jo vagi anar, vaja anar	que tu vagis anar, vages anar	que ell, que ella, que vostè vagi anar, vaja anar	que nosaltres vàgim anar, vàgem anar	que vosaltres, que vós vàgiu anar, vàgeu anar	que ells, que elles, que vostès vagin anar, vagen anar
Pretérito pluscuamperfecto	que jo hagués anat, haguera anat	que tu haguessis anat, haguesses anat, hagueres anat	que ell, que ella, que vostè hagués anat, haguera anat	que nosaltres haguéssim anat, haguéssem anat, haguérem anat	que vosaltres, que vós haguéssiu anat, haguésseu anat, haguéreu anat	que ells, que elles, que vostès haguessin anat, haguessen anat, hagueren anat
Pretérito anterior†	que jo vagi haver anat, vaja haver anat	que tu vagis haver anat, vages haver anat	que ell, que ella, que vostè vagi haver anat, vaja haver anat	que nosaltres vàgim haver anat, vàgem haver anat	que vosaltres, que vós vàgiu haver anat, vàgeu haver anat	que ells, que elles, que vostès vagin haver anat, vagen haver anat
Modo imperativo
	―	(tu)	(vostè)	(nosaltres)	(vosaltres, vós)	(vostès)
Presente	― ―	(tu) vés	(vostè) vagi, vage	(nosaltres) anem	(vosaltres) aneu, anau	(vostès) vagin, vagen
Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad

Occitano

anar
pronunciación	falta agregar

Etimología

Si puedes, incorpórala: ver cómo.

Verbo

1

Caminar

Quenya

anar
pronunciación	falta agregar

Etimología

Si puedes, incorpórala: ver cómo.

Sustantivo

1

Sol.