destil·lar
Apariencia
| destil·lar | |
| central (AFI) | [dəs.tilˈla] |
| valenciano (AFI) | [des.tilˈlaɾ] |
| baleárico (AFI) | [dəs.tilˈla] |
| acentuación | aguda |
| longitud silábica | trisílaba |
Etimología
[editar]Verbo transitivo
[editar]Conjugación
[editar]Conjugación de destil·lar paradigma: amar (regular) [▲▼]
| Formas no personales (verboides) | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Infinitivo | destil·lar | haver destil·lat | ||||
| Gerundio | destil·lant | havent destil·lat | ||||
| Participio | destil·lat | |||||
| Formas personales | ||||||
| Modo indicativo | ||||||
| jo | tu | el, ella, vostè | nosaltres | vosaltres, vós | ells, elles, vostès | |
| Presente | jo destil·lo, destil·le, destil·li, destil·l | tu destil·les | el, ella, vostè destil·la | nosaltres destil·lem, destil·lam | vosaltres, vós destil·leu, destil·lau | ells, elles, vostès destil·len |
| Pretérito imperfecto | jo destil·lava | tu destil·laves | el, ella, vostè destil·lava | nosaltres destil·làvem | vosaltres, vós destil·làveu | ells, elles, vostès destil·laven |
| Pretérito perfecto | jo destil·lí | tu destil·lares | el, ella, vostè destil·là | nosaltres destil·làrem | vosaltres, vós destil·làreu | ells, elles, vostès destil·laren |
| Pretérito perifrástico | jo vaig destil·lat | tu vas destil·lat, vares destil·lat | el, ella, vostè va destil·lat | nosaltres vem destil·lat, vàrem destil·lat | vosaltres, vós vau destil·lat, vàreu destil·lat | ells, elles, vostès van destil·lat, varen destil·lat |
| Pretérito pluscuamperfecto | jo havia destil·lat | tu havies destil·lat | el, ella, vostè havia destil·lat | nosaltres havíem destil·lat | vosaltres, vós havíeu destil·lat | ells, elles, vostès havien destil·lat |
| Pretérito perfecto compuesto | jo he destil·lat | tu has destil·lat | el, ella, vostè ha destil·lat | nosaltres hem destil·lat, havem destil·lat | vosaltres, vós heu destil·lat, haveu destil·lat | ells, elles, vostès han destil·lat |
| Futuro | jo destil·laré | tu destil·laràs | el, ella, vostè destil·larà | nosaltres destil·larem | vosaltres, vós destil·lareu | ells, elles, vostès destil·laran |
| Futuro compuesto | jo hauré destil·lat | tu hubràs destil·lat | el, ella, vostè haurà destil·lat | nosaltres haurem destil·lat | vosaltres, vós haureu destil·lat | ells, elles, vostès hauran destil·lat |
| Pretérito anterior† | jo haguí destil·lat, vaig haver destil·lat | tu hagueres destil·lat, vas haver destil·lat, vares haver destil·lat | el, ella, vostè hagué destil·lat, va haver destil·lat | nosaltres haguérem destil·lat, vem haver destil·lat, vàrem haver destil·lat | vosaltres, vós haguéreu destil·lat, vau haver destil·lat, vàreu haver destil·lat | ells, elles, vostès hagueren destil·lat, van haver destil·lat, varen haver destil·lat |
| Modo condicional | ||||||
| jo | tu | el, ella, vostè | nosaltres | vosaltres, vós | ells, elles, vostès | |
| Condicional simple | jo destil·laria | tu destil·laries | el, ella, vostè destil·laria | nosaltres destil·laríem | vosaltres, vós destil·laríeu | ells, elles, vostès destil·larien |
| Condicional compuesto | jo hauria destil·lat, haguera destil·lat | tu hauries destil·lat, hagueres destil·lat | el, ella, vostè hauria destil·lat, haguera destil·lat | nosaltres hauríem destil·lat, haguérem destil·lat | vosaltres, vós hauríeu destil·lat, haguéreu destil·lat | ells, elles, vostès haurien destil·lat, hagueren destil·lat |
| Modo subjuntivo | ||||||
| que jo | que tu | que el, que ella, que vostè | que nosaltres | que vosaltres, que vós | que ells, que elles, que vostès | |
| Presente | que jo destil·li, destil·le | que tu destil·lis, destil·les | que el, que ella, que vostè destil·li, destil·le | que nosaltres destil·lem | que vosaltres, que vós destil·leu | que ells, que elles, que vostès destil·lin, destil·len |
| Pretérito imperfecto | que jo destil·lés, destil·làs, destil·lara | que tu destil·lessis, destil·lesses, destil·lassis, destil·lasses, destil·lares | que el, que ella, que vostè destil·lés, destil·làs, destil·lara | que nosaltres destil·léssim, destil·léssem, destil·làssim, destil·làssem, destil·làrem | que vosaltres, que vós destil·léssiu, destil·lésseu, destil·làssiu, destil·làsseu, destil·làreu | que ells, que elles, que vostès destil·lessin, destil·lessen, destil·lassin, destil·lassen, destil·laren |
| Pretérito perfecto | que jo hagi destil·lat, haja destil·lat | que tu hagis destil·lat, hages destil·lat | que el, que ella, que vostè hagi destil·lat, haja destil·lat | que nosaltres hàgim destil·lat, hàgem destil·lat | que vosaltres, que vós hàgiu destil·lat, hàgeu destil·lat | que ells, que elles, que vostès hagin destil·lat, hagen destil·lat |
| Pretérito perifrástico | que jo vagi destil·lat, vaja destil·lat | que tu vagis destil·lat, vages destil·lat | que el, que ella, que vostè vagi destil·lat, vaja destil·lat | que nosaltres vàgim destil·lat, vàgem destil·lat | que vosaltres, que vós vàgiu destil·lat, vàgeu destil·lat | que ells, que elles, que vostès vagin destil·lat, vagen destil·lat |
| Pretérito pluscuamperfecto | que jo hagués destil·lat, haguera destil·lat | que tu haguessis destil·lat, haguesses destil·lat, hagueres destil·lat | que el, que ella, que vostè hagués destil·lat, haguera destil·lat | que nosaltres haguéssim destil·lat, haguéssem destil·lat, haguérem destil·lat | que vosaltres, que vós haguéssiu destil·lat, haguésseu destil·lat, haguéreu destil·lat | que ells, que elles, que vostès haguessin destil·lat, haguessen destil·lat, hagueren destil·lat |
| Pretérito anterior† | que jo vagi haver destil·lat, vaja haver destil·lat | que tu vagis haver destil·lat, vages haver destil·lat | que el, que ella, que vostè vagi haver destil·lat, vaja haver destil·lat | que nosaltres vàgim haver destil·lat, vàgem haver destil·lat | que vosaltres, que vós vàgiu haver destil·lat, vàgeu haver destil·lat | que ells, que elles, que vostès vagin haver destil·lat, vagen haver destil·lat |
| Modo imperativo | ||||||
| ― | (tu) | (vostè) | (nosaltres) | (vosaltres, vós) | (vostès) | |
| Presente | ― ― | (tu) destil·la | (vostè) destil·li, destil·le | (nosaltres) destil·lem | (vosaltres) destil·leu, destil·lau | (vostès) destil·lin, destil·len |
| Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad | ||||||
Referencias y notas
[editar]- ↑ «destil·lar» en Gran diccionari de la llengua catalana. Editorial: Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 1998.
- ↑