oir

 Entradas similares:  òir, oír, óir

Catalán

oir
central (AFI)	[uˈi]
valenciano (AFI)	[oˈiɾ]
baleárico (AFI)	[uˈi]
acentuación	aguda
longitud silábica	bisílaba

Etimología

Si puedes, incorpórala: ver cómo

Verbo transitivo

1

Oír.

Conjugación

Conjugación de oir  paradigmas: trair, partir (regular, incoativo) [▲▼]

Formas no personales (verboides)
Infinitivo	oir		haver oït
Gerundio	oint		havent oït
Participio	oït
Formas personales
Modo indicativo
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Presente	jo oeixo	tu oeixes	ell, ella, vostè oeix	nosaltres oïm	vosaltres, vós oïu	ells, elles, vostès oeixen
Pretérito imperfecto	jo oïa	tu oïes	ell, ella, vostè oïa	nosaltres oíem	vosaltres, vós oíeu	ells, elles, vostès oïen
Pretérito perfecto	jo oí	tu oïres	ell, ella, vostè oí	nosaltres oírem	vosaltres, vós oíreu	ells, elles, vostès oïren
Pretérito perifrástico	jo vaig oir	tu vas oir, vares oir	ell, ella, vostè va oir	nosaltres vem oir, vàrem oir	vosaltres, vós vau oir, vàreu oir	ells, elles, vostès van oir, varen oir
Pretérito pluscuamperfecto	jo havia oït	tu havies oït	ell, ella, vostè havia oït	nosaltres havíem oït	vosaltres, vós havíeu oït	ells, elles, vostès havien oït
Pretérito perfecto compuesto	jo he oït	tu has oït	ell, ella, vostè ha oït	nosaltres hem oït, havem oït	vosaltres, vós heu oït, haveu oït	ells, elles, vostès han oït
Futuro	jo oiré	tu oiràs	ell, ella, vostè oirà	nosaltres oirem	vosaltres, vós oireu	ells, elles, vostès oiran
Futuro compuesto	jo hauré oït	tu hauràs oït	ell, ella, vostè haurà oït	nosaltres haurem oït	vosaltres, vós haureu oït	ells, elles, vostès hauran oït
Pretérito anterior†	jo haguí oït, vaig haver oït	tu hagueres oït, vas haver oït, vares haver oït	ell, ella, vostè hagué oït, va haver oït	nosaltres haguérem oït, vem haver oït, vàrem haver oït	vosaltres, vós haguéreu oït, vau haver oït, vàreu haver oït	ells, elles, vostès hagueren oït, van haver oït, varen haver oït
Modo condicional
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Condicional simple	jo oiria	tu oiries	ell, ella, vostè oiria	nosaltres oiríem	vosaltres, vós oiríeu	ells, elles, vostès oirien
Condicional compuesto	jo hauria oït, haguera oït	tu hauries oït, hagueres oït	ell, ella, vostè hauria oït, haguera oït	nosaltres hauríem oït, haguérem oït	vosaltres, vós hauríeu oït, haguéreu oït	ells, elles, vostès haurien oït, hagueren oït
Modo subjuntivo
	que jo	que tu	que ell, que ella, que vostè	que nosaltres	que vosaltres, que vós	que ells, que elles, que vostès
Presente	que jo oeixi	que tu oeixis	que ell, que ella, que vostè oeixi	que nosaltres oïm, oïguem	que vosaltres, que vós oïu, oïgueu	que ells, que elles, que vostès oeixin
Pretérito imperfecto	que jo oís, oïra	que tu oïssis, oïsses, oïres	que ell, que ella, que vostè oís, oïra	que nosaltres oíssim, oíssem, oírem	que vosaltres, que vós oíssiu, oísseu, oíreu	que ells, que elles, que vostès oïssin, oïssen, oïren
Pretérito perfecto	que jo hagi oït, haja oït	que tu hagis oït, hages oït	que ell, que ella, que vostè hagi oït, haja oït	que nosaltres hàgim oït, hàgem oït	que vosaltres, que vós hàgiu oït, hàgeu oït	que ells, que elles, que vostès hagin oït, hagen oït
Pretérito perifrástico	que jo vagi oir, vaja oir	que tu vagis oir, vages oir	que ell, que ella, que vostè vagi oir, vaja oir	que nosaltres vàgim oir, vàgem oir	que vosaltres, que vós vàgiu oir, vàgeu oir	que ells, que elles, que vostès vagin oir, vagen oir
Pretérito pluscuamperfecto	que jo hagués oït, haguera oït	que tu haguessis oït, haguesses oït, hagueres oït	que ell, que ella, que vostè hagués oït, haguera oït	que nosaltres haguéssim oït, haguéssem oït, haguérem oït	que vosaltres, que vós haguéssiu oït, haguésseu oït, haguéreu oït	que ells, que elles, que vostès haguessin oït, haguessen oït, hagueren oït
Pretérito anterior†	que jo vagi haver oït, vaja haver oït	que tu vagis haver oït, vages haver oït	que ell, que ella, que vostè vagi haver oït, vaja haver oït	que nosaltres vàgim haver oït, vàgem haver oït	que vosaltres, que vós vàgiu haver oït, vàgeu haver oït	que ells, que elles, que vostès vagin haver oït, vagen haver oït
Modo imperativo
	―	(tu)	(vostè)	(nosaltres)	(vosaltres, vós)	(vostès)
Presente	― ―	(tu) oeix	(vostè) oeixi	(nosaltres) oïm, oïguem	(vosaltres) oïu	(vostès) oeixin
Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad

Gaélico escocés

oir
pronunciación	falta agregar

Etimología 1

Del irlandés antiguo óir

Conjunción

1

Porque

Etimología 2

Del irlandés antiguo or

Sustantivo masculino

1

Borde

2

Límite

3

Frontera

Etimología 3

Del irlandés antiguo oir

Sustantivo femenino

1 Plantas

Huso (género Euonymus)

• Sinónimo: feòras.

Irlandés antiguo

oir
pronunciación	falta agregar

Etimología

Si puedes, incorpórala: ver cómo

Sustantivo femenino

1 Plantas

Huso (género Euonymus)

• Sinónimo: feorus.