sane
Apariencia
| sane | |
| pronunciación (AFI) | [ˈsane] |
| silabación | sa-ne |
| acentuación | llana |
| longitud silábica | bisílaba |
| rima | a.ne |
Forma verbal
[editar]- 1
- Primera persona del singular (yo) del presente de subjuntivo de sanar o de sanarse.
- 2
- Tercera persona del singular (él, ella, ello; usted, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de sanar o de sanarse.
- 3
- Segunda persona del singular (usted) del imperativo de sanar o del imperativo negativo de sanarse.
| sane | |
| central (AFI) | [ˈsa.nə] |
| valenciano (AFI) | [ˈsa.ne] |
| baleárico (AFI) | [ˈsa.nə] |
| acentuación | llana |
| longitud silábica | bisílaba |
Forma verbal
[editar]- 1
- Primera persona del singular (jo) del presente de indicativo de sanar.
- 2
- Primera persona del singular (jo) del presente de subjuntivo de sanar.
- 3
- Tercera persona del singular (ella, vostè, ell) del presente de subjuntivo de sanar.
- 4
- Tercera persona del singular (vostè) del imperativo de sanar.
| sane | |
| pronunciación (AFI) | [san] |
Forma verbal
[editar]- 1
- Primera persona del singular (je) del presente de indicativo de saner.
- 2
- Tercera persona del singular (elle, on, il) del presente de indicativo de saner.
- 3
- Primera persona del singular (je) del presente de subjuntivo de saner.
- 4
- Tercera persona del singular (elle, on, il) del presente de subjuntivo de saner.
- 5
- Segunda persona del singular (tu) del imperativo de saner.
| sane | |
| pronunciación (AFI) | /ˈsa.ne/ |
| silabación | sa-ne |
| acentuación | llana |
| longitud silábica | bisílaba |
| rima | a.ne |
Forma adjetiva
[editar]- 1
- Forma del femenino plural de sano.
Etimología
[editar]| sānē | |
| clásico (AFI) | [ˈsaː.neː] |
Adverbio
[editar]- 1
- Sanamente (en buena condición).
- 2
- Racionalmente, razonablemente, sesudamente.
- 3
- Verdaderamente.
| sāne | |
| clásico (AFI) | [ˈsaː.ne] |
Forma adjetiva
[editar]- 1
- Forma del masculino singular vocativo de sānus.
| sane | |
| pronunciación | falta agregar |
Forma verbal
[editar]- 1
- Primera persona del singular (eu) del presente de subjuntivo de sanar.
- 2
- Tercera persona del singular (ela, você, ele) del presente de subjuntivo de sanar.
- 3
- Tercera persona del singular (você) del imperativo de sanar.
Referencias y notas
[editar]Categorías:
- Wikcionario:Desambiguación
- Español
- ES:Palabras llanas
- ES:Palabras bisílabas
- ES:Rimas:a.ne
- ES:Formas verbales en subjuntivo
- ES:Formas verbales en imperativo
- Catalán
- CA:Palabras llanas
- CA:Palabras bisílabas
- CA:Formas verbales en indicativo
- CA:Formas verbales en subjuntivo
- CA:Formas verbales no canónicas
- Francés
- FR:Formas verbales en indicativo
- FR:Formas verbales en subjuntivo
- FR:Formas verbales no canónicas
- Italiano
- IT:Palabras llanas
- IT:Palabras bisílabas
- IT:Rimas:a.ne
- IT:Formas adjetivas en femenino
- IT:Formas adjetivas en plural
- Latín
- LA:Palabras con el sufijo -e
- LA:Adverbios
- LA:Formas adjetivas en masculino
- LA:Formas adjetivas en vocativo
- LA:Formas adjetivas en singular
- Portugués
- PT:Palabras sin transcripción fonética
- PT:Formas verbales en subjuntivo
- PT:Formas verbales no canónicas