Entradas similares: HO,
Ho,
Hồ,
hó,
hò,
hö,
hø,
hő,
hô,
hố,
hồ,
hổ,
hơ,
hớ,
hờ,
hở,
hộ
Acortamiento de home.
Interjección[editar]
- 1
- Hombre.
Información adicional[editar]
ho
|
Pronunciación (AFI):
|
/o/
|
Variante:
|
hoc'h
|
Si puedes, incorpórala: ver cómo
Adjetivo posesivo[editar]
- 1
- Vuestro/vuestros, vuestra/vuestras.
- Vuestro país ; vuestra mano ; vuestro poder ; vuestra cama.
ho
|
Occidental, oriental y valenciano (AFI):
|
[u]
|
Occdental y valenciano (AFI):
|
[ew]
|
Occidental y valenciano (AFI):
|
[o]
|
Oriental (AFI):
|
[əw]
|
Homófono:
|
u
|
Del latín hoc ("este").
Pronombre personal[editar]
- 1
- Lo.
- Uso: no se puede utilizar con ni en ni hi.
Información adicional[editar]
ho
|
Pronunciación (AFI):
|
[o]
|
Si puedes, incorpórala: ver cómo.
Interjección[editar]
- 1 Equitación.
- ¡Cálmate!
- «Ho ! Tout doux !»
- 2
- ¡Caramba!
- «Ho... mon dieu !»
Información adicional[editar]
Véase también[editar]
Acortamiento de home.
Interjección[editar]
- 1
- Hombre.
- «Vente, ho. Se temos cervexa de balde e todo!»
Forma verbal[editar]
- 1
- Primera persona del singular (io) del presente de indicativo de avere.
Información adicional[editar]
Italiano antiguo[editar]
Forma verbal[editar]
- 1
- Primera persona del singular (io) del presente de indicativo de avere.
ho
|
Pronunciación (AFI):
|
[ho]
|
Si puedes, incorpórala: ver cómo
Interjección[editar]
- 1
- ¡Pare!
Información adicional[editar]
- Derivado: oho.
- Anagrama: oh.
ho
|
Pronunciación (AFI):
|
[ɔ]
|
Grafía alternativa:
|
ò
|
Forma verbal[editar]
- 1
- Primera persona del singular (mi) del presente de indicativo de aver.
Referencias y notas[editar]
- «ho». En: DEX online.
- VV.AA. (1998) "ho". En: Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans