conjuntar

Español

conjuntar
pronunciación (AFI)	[koŋ.xun̪ˈt̪aɾ]
silabación	con-jun-tar
acentuación	aguda
longitud silábica	trisílaba
rima	aɾ

Etimología

Del latín coniunctāre.

Verbo transitivo

1

Unir un conjunto (con armonía).

2

Unir (algunas cosas).

• Uso: anticuado, se emplea también como pronominal
• Sinónimo: juntar.

Conjugación

Flexión de conjuntar primera conjugación, regular

Formas no personales
	Simples			Compuestas
Infinitivo	conjuntar			haber conjuntado
Gerundio	conjuntando			habiendo conjuntado
Participio	conjuntado
Formas personales
número:	singular			plural
persona:	primera	segunda	tercera	primera	segunda	tercera
Modo indicativo	yo	tú vos	él / ella usted1	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ellos / ellas ustedes1
Tiempos simples
Presente	conjunto	conjuntastú conjuntásvos	conjunta	conjuntamos	conjuntáis	conjuntan
Pretérito imperfecto  o  Copretérito (Andrés Bello)	conjuntaba	conjuntabas	conjuntaba	conjuntábamos	conjuntabais	conjuntaban
Pretérito indefinido  o  Pretérito (Perfecto simple)	conjunté	conjuntaste	conjuntó	conjuntamos	conjuntasteis	conjuntaron
Futuro	conjuntaré	conjuntarás	conjuntará	conjuntaremos	conjuntaréis	conjuntarán
Condicional  o  Pospretérito	conjuntaría	conjuntarías	conjuntaría	conjuntaríamos	conjuntaríais	conjuntarían
Tiempos compuestos
Pretérito perfecto  o  Antepresente	he conjuntado	has conjuntado	ha conjuntado	hemos conjuntado	habéis conjuntado	han conjuntado
Pretérito pluscuamperfecto  o  Antecopretérito	había conjuntado	habías conjuntado	había conjuntado	habíamos conjuntado	habíais conjuntado	habían conjuntado
Pretérito anterior  o  Antepretérito  (poco usado)	hube conjuntado	hubiste conjuntado	hubo conjuntado	hubimos conjuntado	hubisteis conjuntado	hubieron conjuntado
Futuro perfecto  o  Antefuturo	habré conjuntado	habrás conjuntado	habrá conjuntado	habremos conjuntado	habréis conjuntado	habrán conjuntado
Condicional perfecto  o  Antepospretérito	habría conjuntado	habrías conjuntado	habría conjuntado	habríamos conjuntado	habríais conjuntado	habrían conjuntado
Modo subjuntivo	yo	tú vos2	él / ella usted1	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ellos / ellas ustedes1
Tiempos simples
Presente	conjunte	conjuntestú conjuntésvos2	conjunte	conjuntemos	conjuntéis	conjunten
Pretérito imperfecto  o  Pretérito	conjuntara	conjuntaras	conjuntara	conjuntáramos	conjuntarais	conjuntaran
	conjuntase	conjuntases	conjuntase	conjuntásemos	conjuntaseis	conjuntasen
Futuro   (en desuso)	conjuntare	conjuntares	conjuntare	conjuntáremos	conjuntareis	conjuntaren
Tiempos compuestos
Pretérito perfecto  o  Antepresente	haya conjuntado	hayastú conjuntado hayásvos2 conjuntado	haya conjuntado	hayamos conjuntado	hayáis conjuntado	hayan conjuntado
Pretérito pluscuamperfecto  o  Antepretérito	hubiera conjuntado	hubieras conjuntado	hubiera conjuntado	hubiéramos conjuntado	hubierais conjuntado	hubieran conjuntado
	hubiese conjuntado	hubieses conjuntado	hubiese conjuntado	hubiésemos conjuntado	hubieseis conjuntado	hubiesen conjuntado
Futuro  o  Antefuturo   (en desuso)	hubiere conjuntado	hubieres conjuntado	hubiere conjuntado	hubiéremos conjuntado	hubiereis conjuntado	hubieren conjuntado
Modo imperativo		tú vos	usted1	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ustedes1
Afirmativo		conjuntatú conjuntávos	conjunte	conjuntemos	conjuntad	conjunten
Negativo		Se emplea el presente del modo subjuntivo
1 Usted y ustedes son pronombres de segunda persona, pero emplean las formas verbales de la tercera. 2 Las formas de «vos» varían en diversas zonas de América. El voseo rioplatense prefiere para el subjuntivo las formas de «tú».

Véase también

• conjuntarse

Traducciones

Traducciones

Gallego: conxuntar (gl)

Catalán

conjuntar
central (AFI)	[kuɲ.ʒunˈta]
valenciano (AFI)	[koɲ.d͡ʒunˈtaɾ]
baleárico (AFI)	[koɲ.ʒunˈta]
acentuación	aguda
longitud silábica	trisílaba
rima	a

Etimología

De conjunt y el sufijo -ar, o del latín coniunctāre.

Verbo

1

Reunir o unirse (juntar).

Conjugación

Flexión de conjuntarprimera conjugación, regular

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		conjuntar			haver conjuntat
Gerundi		conjuntant			havent conjuntat
Participis		conjuntat, conjuntada, conjuntats, conjuntades
Formes personals
nombre		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Temps simples	Present	conjunto / conjunte / conjunti / conjunt	conjuntes	conjunta	conjuntem / conjuntam	conjunteu / conjuntau	conjunten
	Pretèrit imperfet	conjuntava	conjuntaves	conjuntava	conjuntàvem	conjuntàveu	conjuntaven
	Pretèrit perfet	conjuntí	conjuntares	conjuntà	conjuntàrem	conjuntàreu	conjuntaren
		vaig conjuntar	vas conjuntar	va conjuntar	vam conjuntar	vau conjuntar	van conjuntar
	Futur	conjuntaré	conjuntaràs	conjuntarà	conjuntarem	conjuntareu	conjuntaran
	Condicional	conjuntaria	conjuntaries	conjuntaria	conjuntaríem	conjuntaríeu	conjuntarien
Temps compostos	Pretèrit indefinit	he conjuntat	has conjuntat	ha conjuntat	hem conjuntat	heu conjuntat	han conjuntat
	Pretèrit pluscuamperfet	havia conjuntat	havies conjuntat	havia conjuntat	havíem conjuntat	havieu conjuntat	havien conjuntat
	Pretèrit anterior	vaig haver conjuntat	vas haver conjuntat	va haver conjuntat	vam haver conjuntat	vau haver conjuntat	van haver conjuntat
	Futur compost	hauré conjuntat	hauràs conjuntat	haurà conjuntat	haurem conjuntat	haureu conjuntat	hauran conjuntat
	Condicional compost	hauria conjuntat	hauries conjuntat	hauria conjuntat	hauríem conjuntat	hauries conjuntat	haurien conjuntat
Mode subjuntiu		jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Temps simples	Present	conjunti / conjunte	conjuntis / conjuntes	conjunti / conjunte	conjuntem	conjunteu	conjuntin / conjunten
	Pretèrit imperfet	conjuntara	conjuntares	conjuntara	conjuntàrem	conjuntareu	conjuntaren
		conjuntès	conjuntessis	conjuntès	conjuntèssim	conjuntèssiu	conjuntessin
	Futur	conjuntaré	conjuntaràs	conjuntarà	conjuntarem	conjuntareu	conjuntaran
Temps compostos	Pretèrit perfet	hagi conjuntat	hagis conjuntat	hagi conjuntat	haguem conjuntat	hagueu conjuntat	haguen conjuntat
	Pretèrit pluscuamperfet	haguès conjuntat	haguessis conjuntat	haguès conjuntat	haguèssim conjuntat	haguessiu conjuntat	haguessin conjuntat
		haguera conjuntat	hagueres conjuntat	haguera conjuntat	haguèrem conjuntat	haguereu conjuntat	hagueren conjuntat
	Futur compost	hauré conjuntat	hauràs conjuntat	haurà conjuntat	haurem conjuntat	haureu conjuntat	hauran conjuntat
Mode imperatiu		jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present			conjunta	conjunti / conjunte	conjuntem	conjunteu / conjuntau	conjuntin / conjunten