mesclar
| mesclar | |
| oriental (AFI) | [məs'kla] |
| valenciano (AFI) | /mes'klaɾ/ |
Etimología
[editar]Del provenzal antiguo mesclar ('mezclar'), y este del latín vulgar *misclāre, de *misculāre, del latín miscēre. Compárense el castellano mezclar, el francés mêler, el italiano mescolare o mischiare, el occitano mesclar y el portugués mesclar.
Verbo transitivo
[editar]Conjugación
[editar]| Formes no personals | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Simples | Compostes | ||||||
| Infinitiu | mesclar | haver mesclat | |||||
| Gerundi | mesclant | havent mesclat | |||||
| Participis | mesclat, mesclada, mesclats, mesclades | ||||||
| Formes personals | |||||||
| nombre | singular | plural | |||||
| persona | primera | segona | tercera | primera | segona | tercera | |
| Mode indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
| Temps simples |
Present | mesclo / mescle / mescli / mescl | mescles | mescla | mesclem / mesclam | mescleu / mesclau | mesclen |
| Pretèrit imperfet | mesclava | mesclaves | mesclava | mesclàvem | mesclàveu | mesclaven | |
| Pretèrit perfet | mesclí | mesclares | mesclà | mesclàrem | mesclàreu | mesclaren | |
| vaig mesclar | vas mesclar | va mesclar | vam mesclar | vau mesclar | van mesclar | ||
| Futur | mesclaré | mesclaràs | mesclarà | mesclarem | mesclareu | mesclaran | |
| Condicional | mesclaria | mesclaries | mesclaria | mesclaríem | mesclaríeu | mesclarien | |
| Temps compostos |
Pretèrit indefinit | he mesclat | has mesclat | ha mesclat | hem mesclat | heu mesclat | han mesclat |
| Pretèrit pluscuamperfet | havia mesclat | havies mesclat | havia mesclat | havíem mesclat | havieu mesclat | havien mesclat | |
| Pretèrit anterior | vaig haver mesclat | vas haver mesclat | va haver mesclat | vam haver mesclat | vau haver mesclat | van haver mesclat | |
| Futur compost | hauré mesclat | hauràs mesclat | haurà mesclat | haurem mesclat | haureu mesclat | hauran mesclat | |
| Condicional compost | hauria mesclat | hauries mesclat | hauria mesclat | hauríem mesclat | hauries mesclat | haurien mesclat | |
| Mode subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
| Temps simples |
Present | mescli / mescle | mesclis / mescles | mescli / mescle | mesclem | mescleu | mesclin / mesclen |
| Pretèrit imperfet | mesclara | mesclares | mesclara | mesclàrem | mesclareu | mesclaren | |
| mesclès | mesclessis | mesclès | mesclèssim | mesclèssiu | mesclessin | ||
| Futur | mesclaré | mesclaràs | mesclarà | mesclarem | mesclareu | mesclaran | |
| Temps compostos |
Pretèrit perfet | hagi mesclat | hagis mesclat | hagi mesclat | haguem mesclat | hagueu mesclat | haguen mesclat |
| Pretèrit pluscuamperfet | haguès mesclat | haguessis mesclat | haguès mesclat | haguèssim mesclat | haguessiu mesclat | haguessin mesclat | |
| haguera mesclat | hagueres mesclat | haguera mesclat | haguèrem mesclat | haguereu mesclat | hagueren mesclat | ||
| Futur compost | hauré mesclat | hauràs mesclat | haurà mesclat | haurem mesclat | haureu mesclat | hauran mesclat | |
| Mode imperatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
| Present | mescla | mescli / mescle | mesclem | mescleu / mesclau | mesclin / mesclen | ||
Occitano
[editar]| mesclar | |
| pronunciación (AFI) | [mes'kla] |
Etimología
[editar]Del provenzal antiguo mesclar ('mezclar'), y este del latín vulgar *misclāre, de *misculāre, del latín miscēre. Compárense el castellano mezclar, el catalán mesclar, el francés mêler, el italiano mescolare o mischiare y el portugués mesclar.
Verbo transitivo
[editar]| mesclar | |
| pronunciación | falta agregar |
Etimología
[editar]Del galaicoportugués mezcrar y mizcrar ('mezclar'), y estos del latín vulgar *misclāre, de *misculāre, del latín miscēre. Compárense el castellano mezclar, el catalán mesclar, el francés mêler, el italiano mescolare o mischiare y el occitano mesclar.
Verbo transitivo
[editar]Conjugación
[editar]Información adicional
[editar]Provenzal antiguo
[editar]| mesclar | |
| pronunciación | falta agregar |
Etimología
[editar]Del latín vulgar *misclāre, y este de *misculāre, del latín miscēre. Compárese el galaicoportugués mezcrar o mizcrar.
Verbo transitivo
[editar]Referencias y notas
[editar]- Catalán
- CA:Palabras provenientes del provenzal antiguo
- CA:Verbos transitivos
- CA:Verbos
- CA:Verbos regulares
- Occitano
- OC:Palabras provenientes del provenzal antiguo
- OC:Verbos transitivos
- OC:Verbos
- Portugués
- PT:Palabras provenientes del galaicoportugués
- PT:Verbos transitivos
- PT:Verbos
- PT:Verbos regulares
- PT:Primera conjugación
- Provenzal antiguo
- PRO:Palabras sin transcripción fonética
- PRO:Palabras provenientes del latín vulgar
- PRO:Verbos transitivos
- PRO:Verbos