adaptar
Ir a la navegación
Ir a la búsqueda
Español[editar]
adaptar | |
Pronunciación (AFI): | [a.ðapˈtaɾ] |
Parónimo: | adoptar |
Etimología[editar]
Del latín adaptō, adaptāre,1 compuesto de ad ("hacia") y el verbo aptō, aptāre ("ajustar", "adecuar", "preparar", "hacer apto").
Verbo transitivo[editar]
- 1
- Hacer apto. Modificar algo para que cumpla cierto objetivo, o para que se corresponda con otra cosa.
- Uso: se emplea también como pronominal: adaptarse.1
- Sinónimos: acomodar, acondicionar, acriollar, adecuar, ajustar.
- Relacionados: aclimatar, acostumbrar, ahormar, amoldar, arreglar, climatizar, componer, cuadrar, habituar.
- Ejemplos:
- "Es así como Gutemberg, adaptó una prensa para sacarle el jugo a las uvas, y fundió miles de tipos móviles en metal, los cuales se podían adaptar en la prensa por medio de una caja llamada tipográfica" (tomado de Tipografía).
- "La arquitectura es la rama de las artes que antes se adaptó al nuevo ordenamiento social y moral" (tomado de Neoclasicismo).
- "En general, puede afirmarse que en Alemania se adaptó la silueta de la viola a la construcción del contrabajo" (tomado de Contrabajo).
- Polanski rodó La novena puerta, en la que adaptó de forma original la novela de Arturo Pérez Reverte El Club Dumas y otorgó el papel protagonista a Johnny Deep" (tomado de Roman Polanski).
Conjugación[editar]
Información adicional[editar]
- Del étimo adaptō, adaptāre: adaptabilidad, adaptable, adaptación, adaptadamente, adaptador, adaptar, adaptativo, desadaptabilidad, desadaptable, desadaptación, desadaptado, desadaptar, inadaptabilidad, inadaptable, inadaptación, inadaptado, readaptabilidad, readaptable, readaptación, readaptado, readaptar.
Véase también[editar]
- adaptarse (más acepciones).
Wikipedia tiene un artículo sobre adaptación.
Traducciones[editar]
Traducciones
|
Catalán[editar]
adaptar | |
Pronunciación (AFI): | Si puedes, ¡incorpórala! |
Etimología[editar]
Del latín adaptō, adaptāre.
Verbo transitivo[editar]
- 1
- Adaptar.
- «Als 2 anys va començar a anar a l'escola, a la qual es va adaptar molt bé.» Jané i Ballabriga, Maria del Claustre (2001). Llenguatge i psicopatologia de la infantesa i l'adolescència: clínica i avaluació. Universidad Autònoma de Barcelona. ISBN 9788449022500.
- "A los dos años comenzó a ir a la escuela, a la cual se adaptó muy bien."
- «Als 2 anys va començar a anar a l'escola, a la qual es va adaptar molt bé.» Jané i Ballabriga, Maria del Claustre (2001). Llenguatge i psicopatologia de la infantesa i l'adolescència: clínica i avaluació. Universidad Autònoma de Barcelona. ISBN 9788449022500.
Conjugación[editar]
Flexión de adaptarprimera conjugación, regular
Formes no personals | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Simples | Compostes | ||||||
Infinitiu | adaptar | haver adaptat | |||||
Gerundi | adaptant | havent adaptat | |||||
Participis | adaptat, adaptada, adaptats, adaptades | ||||||
Formes personals | |||||||
nombre | singular | plural | |||||
persona | primera | segona | tercera | primera | segona | tercera | |
Mode indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | adapto / adapte / adapti / adapt | adaptes | adapta | adaptem / adaptam | adapteu / adaptau | adapten |
Pretèrit imperfet | adaptava | adaptaves | adaptava | adaptàvem | adaptàveu | adaptaven | |
Pretèrit perfet | adaptí | adaptares | adaptà | adaptàrem | adaptàreu | adaptaren | |
vaig adaptar | vas adaptar | va adaptar | vam adaptar | vau adaptar | van adaptar | ||
Futur | adaptaré | adaptaràs | adaptarà | adaptarem | adaptareu | adaptaran | |
Condicional | adaptaria | adaptaries | adaptaria | adaptaríem | adaptaríeu | adaptarien | |
Temps compostos |
Pretèrit indefinit | he adaptat | has adaptat | ha adaptat | hem adaptat | heu adaptat | han adaptat |
Pretèrit pluscuamperfet | havia adaptat | havies adaptat | havia adaptat | havíem adaptat | havieu adaptat | havien adaptat | |
Pretèrit anterior | vaig haver adaptat | vas haver adaptat | va haver adaptat | vam haver adaptat | vau haver adaptat | van haver adaptat | |
Futur compost | hauré adaptat | hauràs adaptat | haurà adaptat | haurem adaptat | haureu adaptat | hauran adaptat | |
Condicional compost | hauria adaptat | hauries adaptat | hauria adaptat | hauríem adaptat | hauries adaptat | haurien adaptat | |
Mode subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | adapti / adapte | adaptis / adaptes | adapti / adapte | adaptem | adapteu | adaptin / adapten |
Pretèrit imperfet | adaptara | adaptares | adaptara | adaptàrem | adaptareu | adaptaren | |
adaptès | adaptessis | adaptès | adaptèssim | adaptèssiu | adaptessin | ||
Futur | adaptaré | adaptaràs | adaptarà | adaptarem | adaptareu | adaptaran | |
Temps compostos |
Pretèrit perfet | hagi adaptat | hagis adaptat | hagi adaptat | haguem adaptat | hagueu adaptat | haguen adaptat |
Pretèrit pluscuamperfet | haguès adaptat | haguessis adaptat | haguès adaptat | haguèssim adaptat | haguessiu adaptat | haguessin adaptat | |
haguera adaptat | hagueres adaptat | haguera adaptat | haguèrem adaptat | haguereu adaptat | hagueren adaptat | ||
Futur compost | hauré adaptat | hauràs adaptat | haurà adaptat | haurem adaptat | haureu adaptat | hauran adaptat | |
Mode imperatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | adapta | adapti / adapte | adaptem | adapteu / adaptau | adaptin / adapten |
Portugués[editar]
adaptar | |
Pronunciación (AFI): | [a.dapˈtaʀ] |
Etimología[editar]
Del latín adaptō, adaptāre,1 compuesto de ad ("hacia") y el verbo aptō, aptāre ("ajustar", "adecuar", "preparar", "hacer apto").
Verbo transitivo[editar]
- 1
- Adaptar.2
- Uso: se emplea también como pronominal: adaptar-se.
- Relacionados: adaptação, adequar, afeiçoar, ajustar, apropositar.
- Derivados: adaptabilidade, adaptado, adaptador, adaptável.
Conjugación[editar]
Flexión de adaptarprimera conjugación, regular
Véase también[editar]
Referencias y notas[editar]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «adaptar», Diccionario de la lengua española (2001), 22.ª ed., Madrid: Real Academia Española, Asociación de Academias de la Lengua Española y Espasa.
- ↑ «adaptar»Gran diccionario español-portugués português-espanhol. Madrid: Espasa-Calpe, 2001. Consultado el 25 ene 2014.
Categorías:
- Español
- ES:Parónimos
- ES:Palabras de origen latino
- ES:Verbos
- ES:Verbos transitivos
- ES:Verbos con uso pronominal
- ES:Verbos regulares
- ES:Primera conjugación
- Catalán-Español
- CA:Palabras de origen latino
- CA:Verbos
- CA:Verbos transitivos
- CA:Verbos regulares
- Portugués-Español
- PT:Palabras de origen latino
- PT:Verbos
- PT:Verbos transitivos
- PT:Verbos con uso pronominal
- PT:Verbos regulares
- PT:Primera conjugación