habituar
Apariencia
| habituar | |
| pronunciación (AFI) | [aβ̞iˈt̪waɾ] [aβ̞it̪uˈaɾ] |
| silabación | ha-bi-tuar[1] |
| acentuación | aguda |
| longitud silábica | trisílaba |
| rima | aɾ |
Etimología
[editar]Del latín medieval habituāre.
Verbo transitivo
[editar]- 1
- Dar alguien a costumbre.[2]
- Uso: se emplea más como pronominal.
- Sinónimos: acostumbrar, hacer.
Relacionados
[editar]Conjugación
[editar]Conjugación de habituar paradigma: actuar (regular) [▲▼]
| Formas no personales (verboides) | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Infinitivo | habituar | haber habituado | |||||
| Gerundio | habituando | habiendo habituado | |||||
| Participio | habituado | ||||||
| Formas personales | |||||||
| Modo indicativo | |||||||
| yo | tú | vos | él, ella, usted | nosotros | vosotros | ustedes, ellos | |
| Presente | yo habitúo | tú habitúas | vos habituás | él, ella, usted habitúa | nosotros habituamos | vosotros habituáis | ustedes, ellos habitúan |
| Pretérito imperfecto | yo habituaba | tú habituabas | vos habituabas | él, ella, usted habituaba | nosotros habituábamos | vosotros habituabais | ustedes, ellos habituaban |
| Pretérito perfecto | yo habitué | tú habituaste | vos habituaste | él, ella, usted habituó | nosotros habituamos | vosotros habituasteis | ustedes, ellos habituaron |
| Pretérito pluscuamperfecto | yo había habituado | tú habías habituado | vos habías habituado | él, ella, usted había habituado | nosotros habíamos habituado | vosotros habíais habituado | ustedes, ellos habían habituado |
| Pretérito perfecto compuesto | yo he habituado | tú has habituado | vos has habituado | él, ella, usted ha habituado | nosotros hemos habituado | vosotros habéis habituado | ustedes, ellos han habituado |
| Futuro | yo habituaré | tú habituarás | vos habituarás | él, ella, usted habituará | nosotros habituaremos | vosotros habituaréis | ustedes, ellos habituarán |
| Futuro compuesto | yo habré habituado | tú habrás habituado | vos habrás habituado | él, ella, usted habrá habituado | nosotros habremos habituado | vosotros habréis habituado | ustedes, ellos habrán habituado |
| Pretérito anterior† | yo hube habituado | tú hubiste habituado | vos hubiste habituado | él, ella, usted hubo habituado | nosotros hubimos habituado | vosotros hubisteis habituado | ustedes, ellos hubieron habituado |
| Modo condicional | |||||||
| yo | tú | vos | él, ella, usted | nosotros | vosotros | ustedes, ellos | |
| Condicional simple | yo habituaría | tú habituarías | vos habituarías | él, ella, usted habituaría | nosotros habituaríamos | vosotros habituaríais | ustedes, ellos habituarían |
| Condicional compuesto | yo habría habituado | tú habrías habituado | vos habrías habituado | él, ella, usted habría habituado | nosotros habríamos habituado | vosotros habríais habituado | ustedes, ellos habrían habituado |
| Modo subjuntivo | |||||||
| que yo | que tú | que vos | que él, que ella, que usted | que nosotros | que vosotros | que ustedes, que ellos | |
| Presente | que yo habitúe | que tú habitúes | que vos habitúes, habitués | que él, que ella, que usted habitúe | que nosotros habituemos | que vosotros habituéis | que ustedes, que ellos habitúen |
| Pretérito imperfecto | que yo habituara, habituase | que tú habituaras, habituases | que vos habituaras, habituases | que él, que ella, que usted habituara, habituase | que nosotros habituáramos, habituásemos | que vosotros habituarais, habituaseis | que ustedes, que ellos habituaran, habituasen |
| Pretérito perfecto | que yo haya habituado | que tú hayas habituado | que vos hayas habituado, hayás habituado | que él, que ella, que usted haya habituado | que nosotros hayamos habituado | que vosotros hayáis habituado | que ustedes, que ellos hayan habituado |
| Pretérito pluscuamperfecto | que yo hubiera habituado, hubiese habituado | que tú hubieras habituado, hubieses habituado | que vos hubieras habituado, hubieses habituado | que él, que ella, que usted hubiera habituado, hubiese habituado | que nosotros hubiéramos habituado, hubiésemos habituado | que vosotros hubierais habituado, hubieseis habituado | que ustedes, que ellos hubieran habituado, hubiesen habituado |
| Futuro† | que yo habituare | que tú habituares | que vos habituares | que él, que ella, que usted habituare | que nosotros habituáremos | que vosotros habituareis | que ustedes, que ellos habituaren |
| Futuro compuesto† | que yo hubiere habituado | que tú hubieres habituado | que vos hubieres habituado | que él, que ella, que usted hubiere habituado | que nosotros hubiéremos habituado | que vosotros hubiereis habituado | que ustedes, que ellos hubieren habituado |
| Modo imperativo | |||||||
| ― | (tú) | (vos) | (usted) | (nosotros) | (vosotros) | (ustedes) | |
| Presente | ― ― | (tú) habitúa | (vos) habituá | (usted) habitúe | (nosotros) habituemos | (vosotros) habituad | (ustedes) habitúen |
| Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad | |||||||
Véase también
[editar]Traducciones
[editar]| habituar | |
| noroccidental (AFI) | /a.βi.tuˈa/ |
| oriental (AFI) | /ə.βi.tuˈa/ |
| valencia (AFI) | /a.βi.tuˈaɾ/ |
| homófonos | habituà |
Etimología
[editar]Verbo transitivo
[editar]Conjugación
[editar]Conjugación de habituar paradigma: evacuar (regular) [▲▼]
| Formas no personales (verboides) | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Infinitivo | habituar | haver habituat | ||||
| Gerundio | habituant | havent habituat | ||||
| Participio | habituat | |||||
| Formas personales | ||||||
| Modo indicativo | ||||||
| jo | tu | ell, ella, vostè | nosaltres | vosaltres, vós | ells, elles, vostès | |
| Presente | jo habituo, habitue, habituï, habituu | tu habitues | ell, ella, vostè habitua | nosaltres habituem, habituam | vosaltres, vós habitueu, habituau | ells, elles, vostès habituen |
| Pretérito imperfecto | jo habituava | tu habituaves | ell, ella, vostè habituava | nosaltres habituàvem | vosaltres, vós habituàveu | ells, elles, vostès habituaven |
| Pretérito perfecto | jo habituí | tu habituares | ell, ella, vostè habituà | nosaltres habituàrem | vosaltres, vós habituàreu | ells, elles, vostès habituaren |
| Pretérito perifrástico | jo vaig habituar | tu vas habituar, vares habituar | ell, ella, vostè va habituar | nosaltres vem habituar, vàrem habituar | vosaltres, vós vau habituar, vàreu habituar | ells, elles, vostès van habituar, varen habituar |
| Pretérito pluscuamperfecto | jo havia habituat | tu havies habituat | ell, ella, vostè havia habituat | nosaltres havíem habituat | vosaltres, vós havíeu habituat | ells, elles, vostès havien habituat |
| Pretérito perfecto compuesto | jo he habituat | tu has habituat | ell, ella, vostè ha habituat | nosaltres hem habituat, havem habituat | vosaltres, vós heu habituat, haveu habituat | ells, elles, vostès han habituat |
| Futuro | jo habituaré | tu habituaràs | ell, ella, vostè habituarà | nosaltres habituarem | vosaltres, vós habituareu | ells, elles, vostès habituaran |
| Futuro compuesto | jo hauré habituat | tu hauràs habituat | ell, ella, vostè haurà habituat | nosaltres haurem habituat | vosaltres, vós haureu habituat | ells, elles, vostès hauran habituat |
| Pretérito anterior† | jo haguí habituat, vaig haver habituat | tu hagueres habituat, vas haver habituat, vares haver habituat | ell, ella, vostè hagué habituat, va haver habituat | nosaltres haguérem habituat, vem haver habituat, vàrem haver habituat | vosaltres, vós haguéreu habituat, vau haver habituat, vàreu haver habituat | ells, elles, vostès hagueren habituat, van haver habituat, varen haver habituat |
| Modo condicional | ||||||
| jo | tu | ell, ella, vostè | nosaltres | vosaltres, vós | ells, elles, vostès | |
| Condicional simple | jo habituaria | tu habituaries | ell, ella, vostè habituaria | nosaltres habituaríem | vosaltres, vós habituaríeu | ells, elles, vostès habituarien |
| Condicional compuesto | jo hauria habituat, haguera habituat | tu hauries habituat, hagueres habituat | ell, ella, vostè hauria habituat, haguera habituat | nosaltres hauríem habituat, haguérem habituat | vosaltres, vós hauríeu habituat, haguéreu habituat | ells, elles, vostès haurien habituat, hagueren habituat |
| Modo subjuntivo | ||||||
| que jo | que tu | que ell, que ella, que vostè | que nosaltres | que vosaltres, que vós | que ells, que elles, que vostès | |
| Presente | que jo habituï, habitue | que tu habituïs, habitues | que ell, que ella, que vostè habituï, habitue | que nosaltres habituem | que vosaltres, que vós habitueu | que ells, que elles, que vostès habituïn, habituen |
| Pretérito imperfecto | que jo habitués, habituàs, habituara | que tu habituessis, habituesses, habituassis, habituasses, habituares | que ell, que ella, que vostè habitués, habituàs, habituara | que nosaltres habituéssim, habituéssem, habituàssim, habituàssem, habituàrem | que vosaltres, que vós habituéssiu, habituésseu, habituàssiu, habituàsseu, habituàreu | que ells, que elles, que vostès habituessin, habituessen, habituassin, habituassen, habituaren |
| Pretérito perfecto | que jo hagi habituat, haja habituat | que tu hagis habituat, hages habituat | que ell, que ella, que vostè hagi habituat, haja habituat | que nosaltres hàgim habituat, hàgem habituat | que vosaltres, que vós hàgiu habituat, hàgeu habituat | que ells, que elles, que vostès hagin habituat, hagen habituat |
| Pretérito perifrástico | que jo vagi habituar, vaja habituar | que tu vagis habituar, vages habituar | que ell, que ella, que vostè vagi habituar, vaja habituar | que nosaltres vàgim habituar, vàgem habituar | que vosaltres, que vós vàgiu habituar, vàgeu habituar | que ells, que elles, que vostès vagin habituar, vagen habituar |
| Pretérito pluscuamperfecto | que jo hagués habituat, haguera habituat | que tu haguessis habituat, haguesses habituat, hagueres habituat | que ell, que ella, que vostè hagués habituat, haguera habituat | que nosaltres haguéssim habituat, haguéssem habituat, haguérem habituat | que vosaltres, que vós haguéssiu habituat, haguésseu habituat, haguéreu habituat | que ells, que elles, que vostès haguessin habituat, haguessen habituat, hagueren habituat |
| Pretérito anterior† | que jo vagi haver habituat, vaja haver habituat | que tu vagis haver habituat, vages haver habituat | que ell, que ella, que vostè vagi haver habituat, vaja haver habituat | que nosaltres vàgim haver habituat, vàgem haver habituat | que vosaltres, que vós vàgiu haver habituat, vàgeu haver habituat | que ells, que elles, que vostès vagin haver habituat, vagen haver habituat |
| Modo imperativo | ||||||
| ― | (tu) | (vostè) | (nosaltres) | (vosaltres, vós) | (vostès) | |
| Presente | ― ― | (tu) habitua | (vostè) habituï, habitue | (nosaltres) habituem | (vosaltres) habitueu, habituau | (vostès) habituïn, habituen |
| Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad | ||||||
Información adicional
[editar]- Derivado: habituar-se.
Gallego
[editar]| habituar | |
| pronunciación (AFI) | [aβ̞iˈt̪waɾ] |
| silabación | ha-bi-tuar |
| acentuación | aguda |
| longitud silábica | trisílaba |
| rima | aɾ |
Etimología
[editar]Del latín medieval habituāre.
Verbo transitivo
[editar]- 1
- Habituar.
- Sinónimo: acostumarse.
Conjugación
[editar]Conjugación de habituar paradigma: actuar (regular) [▲▼]
| Formas no personales (verboides) | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Infinitivo | habituar | ter habituado | ||||
| Gerundio | habituando | tendo habituado | ||||
| Participio | habituado | |||||
| Formas personales | ||||||
| Modo infinitivo | ||||||
| por . eu | por . tu | por . ele, por . ela, por . vostede | por . nós | por . vós | por . vostedes, por . eles, por . elas | |
| Infinitivo simple | por . eu habituar | por . ti habituares | por . ele, por . ela, por . vostede habituar | por . nós habituarmos | por . vós habituardes | por . vostedes, por . eles, por . elas habituaren |
| Infinitivo compuesto | por . eu ter habituado | por . ti teres habituado | por . ele, por . ela, por . vostede ter habituado | por . nós termos habituado | por . vós terdes habituado | por . vostedes, por . eles, por . elas teren habituado |
| Modo indicativo | ||||||
| eu | tu | ele, ela, vostede | nós | vós | vostedes, eles, elas | |
| Presente | eu habitúo | ti habitúas | el, el, vostede habitúa | nós habituamos | vós habituades | vostedes, eles, elas habitúan |
| Pretérito imperfecto | eu habituaba | ti habituabas | el, el, vostede habituaba | nós habituabamos | vós habituabades | vostedes, eles, elas habituaban |
| Pretérito perfecto | eu habituei | ti habituaches | el, el, vostede habituou | nós habituamos | vós habituastes | vostedes, eles, elas habituaron |
| Pretérito pluscuamperfecto | eu habituara | ti habituaras | el, el, vostede habituara | nós habituaramos | vós habituarades | vostedes, eles, elas habituaran |
| Pretérito perfecto compuesto | eu teño habituado | ti tes habituado | el, el, vostede ten habituado | nós temos habituado | vós tendes habituado | vostedes, eles, elas teñen habituado |
| Pretérito pluscuamperfecto compuesto | eu tiña habituado | ti tiñas habituado | el, el, vostede tiña habituado | nós tiñamos habituado | vós tiñades habituado | vostedes, eles, elas tiñan habituado |
| Futuro | eu habituarei | ti habituarás | el, el, vostede habituará | nós habituaremos | vós habituaredes | vostedes, eles, elas habituarán |
| Futuro compuesto | eu terei habituado | ti terás habituado | el, el, vostede terá habituado | nós teremos habituado | vós teredes habituado | vostedes, eles, elas terán habituado |
| Pretérito anterior† | eu tiven habituado | ti tiveches habituado | el, el, vostede tivo habituado | nós tivemos habituado | vós tivestes habituado | vostedes, eles, elas tiveron habituado |
| Modo condicional | ||||||
| eu | tu | ele, ela, vostede | nós | vós | vostedes, eles, elas | |
| Condicional simple | eu habituaría | ti habituarías | el, el, vostede habituaría | nós habituariamos | vós habituariades | vostedes, eles, elas habituarían |
| Condicional compuesto | eu tería habituado | ti terías habituado | el, el, vostede tería habituado | nós teriamos habituado | vós teriades habituado | vostedes, eles, elas terían habituado |
| Modo subjuntivo | ||||||
| que eu | que tu | que ele, que ela, que vostede | que nós | que vós | que vostedes, que eles, que elas | |
| Presente | que eu habitúe | que ti habitúes | que ele, que ela, que vostede habitúe | que nós habituemos | que vós habituedes | que vostedes, que eles, que elas habitúen |
| Pretérito imperfecto | que eu habituase | que ti habituases | que ele, que ela, que vostede habituase | que nós habituásemos | que vós habituásedes | que vostedes, que eles, que elas habituasen |
| Pretérito perfecto | que eu teña habituado | que ti teñas habituado | que ele, que ela, que vostede teña habituado | que nós teñamos habituado | que vós teñades habituado | que vostedes, que eles, que elas teñan habituado |
| Pretérito pluscuamperfecto | que eu tivese habituado | que ti tiveses habituado | que ele, que ela, que vostede tivese habituado | que nós tivésemos habituado | que vós tivésedes habituado | que vostedes, que eles, que elas tivesen habituado |
| Futuro† | que eu habituar | que ti habituares | que ele, que ela, que vostede habituar | que nós habituarmos | que vós habituardes | que vostedes, que eles, que elas habituaren |
| Futuro compuesto† | que eu tiver habituado | que ti tiveres habituado | que ele, que ela, que vostede tiver habituado | que nós tivermos habituado | que vós tiverdes habituado | que vostedes, que eles, que elas tiveren habituado |
| Modo imperativo | ||||||
| ― | (tu) | (vostede) | (nós) | (vós) | (vostedes) | |
| Presente | ― ― | (ti) habitúa | (vostede) habitúe | (nós) habituemos | (vós) habituade | (vostedes) habitúen |
| Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad | ||||||
Interlingua
[editar]| habituar | |
| pronunciación | falta agregar |
Etimología
[editar]Si puedes, incorpórala: ver cómo
Verbo transitivo
[editar]- 1
- Habituar.
| habituar | |
| brasilero (AFI) | /a.biˈtwaʁ/ |
| europeo (AFI) | /ɐ.biˈtwaɾ/ |
| silabación | ha-bi-tuar |
| acentuación | aguda |
| longitud silábica | trisílaba |
| rimas | aɾ, aʁ |
Etimología
[editar]Verbo transitivo
[editar]- 1
- Habituar.
- Sinónimo: acostumar-se.
Conjugación
[editar]Conjugación de habituar paradigma: amar (regular) [▲▼]
| Formas no personales (verboides) | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Infinitivo | habituar | ter habituado | ||||
| Gerundio | habituando | tendo habituado | ||||
| Participio | habituado | |||||
| Formas personales | ||||||
| Modo infinitivo | ||||||
| por eu | por tu | por ele, por ela, por você | por nós | por vós | por vocês, por eles, por elas | |
| Infinitivo simple | por eu habituar | por tu habituares | por ele, por ela, por você habituar | por nós habituarmos | por vós habituardes | por vocês, por eles, por elas habituarem |
| Infinitivo compuesto | por eu ter habituado | por tu teres habituado | por ele, por ela, por você ter habituado | por nós termos habituado | por vós terdes habituado | por vocês, por eles, por elas terem habituado |
| Modo indicativo | ||||||
| eu | tu | ele, ela, você | nós | vós | vocês, eles, elas | |
| Presente | eu habituo | tu habituas | ele, ela, você habitua | nós habituamos | vós habituais | vocês, eles, elas habituam |
| Pretérito imperfecto | eu habituava | tu habituavas | ele, ela, você habituava | nós habituávamos | vós habituáveis | vocês, eles, elas habituavam |
| Pretérito perfecto | eu habituei | tu habituaste | ele, ela, você habituou | nós habituamosBR, habituámosPT | vós habituastes | vocês, eles, elas habituaram |
| Pretérito pluscuamperfecto | eu habituara | tu habituaras | ele, ela, você habituara | nós habituáramos | vós habituáreis | vocês, eles, elas habituaram |
| Pretérito perfecto compuesto | eu tenho habituado | tu tens habituado | ele, ela, você tem habituado | nós temos habituado | vós tendes habituado | vocês, eles, elas têm habituado |
| Pretérito pluscuamperfecto compuesto | eu tinha habituado | tu tinhas habituado | ele, ela, você tinha habituado | nós tínhamos habituado | vós tínheis habituado | vocês, eles, elas tinham habituado |
| Futuro | eu habituarei | tu habituarás | ele, ela, você habituará | nós habituaremos | vós habituareis | vocês, eles, elas habituarão |
| Futuro compuesto | eu terei habituado | tu terás habituado | ele, ela, você terá habituado | nós teremos habituado | vós tereis habituado | vocês, eles, elas terão habituado |
| Pretérito anterior† | eu tive habituado | tu tiveste habituado | ele, ela, você teve habituado | nós tivemos habituado | vós tivestes habituado | vocês, eles, elas tiveram habituado |
| Modo condicional | ||||||
| eu | tu | ele, ela, você | nós | vós | vocês, eles, elas | |
| Condicional simple | eu habituaria | tu habituarias | ele, ela, você habituaria | nós habituaríamos | vós habituaríeis | vocês, eles, elas habituariam |
| Condicional compuesto | eu teria habituado | tu terias habituado | ele, ela, você teria habituado | nós teríamos habituado | vós teríeis habituado | vocês, eles, elas teriam habituado |
| Modo subjuntivo | ||||||
| que eu | que tu | que ele, que ela, que você | que nós | que vós | que vocês, que eles, que elas | |
| Presente | que eu habitue | que tu habitues | que ele, que ela, que você habitue | que nós habituemos | que vós habitueis | que vocês, que eles, que elas habituem |
| Pretérito imperfecto | que eu habituasse | que tu habituasses | que ele, que ela, que você habituasse | que nós habituássemos | que vós habituásseis | que vocês, que eles, que elas habituassem |
| Pretérito perfecto | que eu tenha habituado | que tu tenhas habituado | que ele, que ela, que você tenha habituado | que nós tenhamos habituado | que vós tenhais habituado | que vocês, que eles, que elas tenham habituado |
| Pretérito pluscuamperfecto | que eu tivesse habituado | que tu tivesses habituado | que ele, que ela, que você tivesse habituado | que nós tivéssemos habituado | que vós tivésseis habituado | que vocês, que eles, que elas tivessem habituado |
| Futuro | que eu habituar | que tu habituares | que ele, que ela, que você habituar | que nós habituarmos | que vós habituardes | que vocês, que eles, que elas habituarem |
| Futuro compuesto | que eu tiver habituado | que tu tiveres habituado | que ele, que ela, que você tiver habituado | que nós tivermos habituado | que vós tiverdes habituado | que vocês, que eles, que elas tiverem habituado |
| Modo imperativo | ||||||
| ― | (tu) | (você) | (nós) | (vós) | (vocês) | |
| Presente | ― ― | (tu) habitua | (você) habitue | (nós) habituemos | (vós) habituai | (vocês) habituem |
| Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad | ||||||
Provenzal antiguo
[editar]| habituar | |
| pronunciación | falta agregar |
| grafías alternativas | abituar |
Etimología
[editar]Del latín medieval habituari.
Verbo transitivo
[editar]- 1
- Habituar.
Referencias y notas
[editar]- ↑ Para más información sobre las convenciones de hiatos y diptongos, véase esta sección.
- ↑ «habituar» en Diccionario de la lengua española. Editorial: Real Academia Española, Asociación de Academias de la Lengua Española y Espasa. 22.ª ed, Madrid, 2001.
- ↑ «habituar» en Gran diccionari de la llengua catalana. Editorial: Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 1998.
- ↑ «habituar» en Dicionário online Caldas Aulete.
Categorías:
- Español
- ES:Palabras agudas
- ES:Palabras trisílabas
- ES:Rimas:aɾ
- ES:Palabras provenientes del latín medieval
- ES:Verbos transitivos
- ES:Verbos
- ES:Lemas
- Lemas
- ES:Verbos regulares
- ES:Verbos del paradigma actuar
- ES:Verbos de la primera conjugación
- Catalán
- CA:Palabras provenientes del latín medieval
- CA:Verbos transitivos
- CA:Verbos
- CA:Lemas
- CA:Verbos regulares
- CA:Verbos del paradigma evacuar
- CA:Verbos de la primera conjugación
- Gallego
- GL:Palabras agudas
- GL:Palabras trisílabas
- GL:Rimas:aɾ
- GL:Palabras provenientes del latín medieval
- GL:Verbos transitivos
- GL:Verbos
- GL:Lemas
- GL:Verbos regulares
- GL:Verbos del paradigma actuar
- GL:Verbos de la primera conjugación
- Interlingua
- IA:Verbos transitivos
- IA:Verbos
- IA:Lemas
- Portugués
- PT:Palabras agudas
- PT:Palabras trisílabas
- PT:Rimas:aɾ
- PT:Rimas:aʁ
- PT:Palabras provenientes del latín medieval
- PT:Verbos transitivos
- PT:Verbos
- PT:Lemas
- PT:Verbos regulares
- PT:Verbos del paradigma amar
- PT:Verbos de la primera conjugación
- Provenzal antiguo
- PRO:Palabras con varias grafías
- PRO:Palabras provenientes del latín medieval
- PRO:Verbos transitivos
- PRO:Verbos
- PRO:Lemas